Divendres
passat se’ns va anar l’Anton Adserías. Ens va deixar de forma discreta, com era ell, envoltat
dels seus. Tenia 90 anys. L’Anton era de Vila-seca, però va viure
gairebé sempre a Salou. Home inquiet, afable i gran conversador va escriure
durant molts anys la secció titulada Costumari Popular de la revista El Pont de Fusta. Aquestes vivències van ser recollides posteriorment en un llibre
editat el 2004. El mateix any, l’ajuntament de Salou li en va editar un altre: Poemes de Salou. Però l’Anton no
només escrivia; en realitat, no parava quiet. Difícil era no trobar-se’l en qualsevol acte
que s’organitzés ja fos a Vila-seca o a Salou. Prova del seu tarannà polifacètic i
obert és que va ser president del Club d’Escacs Vila-seca i delegat territorial
de la Federació Catalana d’Escacs. Guardo molts records de l’Anton. I tots bons.
Però ara el que ve al cap és el que possiblement més m’ha marcat: quan anava a
missa. A diferència de molta gent que no mostra el degut respecte en una
església i xerra com si es trobés en un cercle social, l’Anton,
en el temple, només resava. Només estava amb Déu. Per a Déu. I era tanta la seva
fe, que ningú s’atrevia a destorbar-lo. És més, la seva presència, agenollat
i amb el cap cot en actitud devota, feia que els que estaven al seu voltant
callessin. Ahir al vespre em vaig assabentar de la mort del meu estimat amic.
Va ser per casualitat: de sobte vaig entrar a la pàgina web de la Federació
Catalana d’Escacs, que no visitava des de feia molt, molt de temps. I allà, la
primera notícia, era la de la seva defunció. Vaig comprendre que era com si ell mateix m’ho hagués
volgut fer saber. Tot seguit reprodueixo el primer Costumari Popular que va publicar el febrer de 1981 (número 17) al Pont de Fusta, que llavors no es deia
així, sinó Butlletí Informatiu de Vila-seca i Salou, i que reflecteix a la perfecció com era l’Anton: senzill, cordial, alegre i amic de tothom. Però sobretot, un gran home.
A reveure, Anton!
 |
| Premeu sobre la imatge per ampliar-ne la mida |
