L’alcalde
de Salou, acompanyat del regidor d’Esports, Felip Ortiz, va inaugurar dissabte passat una pista de pàdel al Club Tennis Salou.
Jo no sé qui li deu escriure els discursos a Pere Granados, perquè els seus
parlaments acostumen a ser grandiloqüents, vacus, com si tractés de beneït qui
l’escolta o no conegués prou bé allò de què parla. Per exemple, va dir: “La meva satisfacció és doble: d’una
banda, perquè s’ha dotat al municipi d’una nova instal·lació que podran
aprofitar els joves per conèixer i practicar aquest esport; i per altra, perquè
això també contribueix a projectar un Salou sensible amb el món de l’esport i
que vol posicionar-se com a destinació de turisme esportiu, que és un dels
objectius d’aquest govern”. Anem a veure: la pista de pàdel que Granados va
inaugurar no és la primera del Club Tennis Salou, sinó la quarta. És a dir, que
els qui volen jugar a pàdel ja podien fer-ho abans, no calia esperar la nova
instal·lació “per conèixer i practicar aquest esport”, com ell canta. I sobre el fet que aquesta pista contribueixi “a projectar un Salou sensible amb el món
de l’esport i que vol posicionar-se com a destinació de turisme esportiu, que és
un dels objectius d’aquest govern”, home, si el pàdel ha de donar renom a
Salou, bona nit i tapa’t, perquè el practiquen quatre gats. A més, el Club
Tennis Salou és a la quinta forca, poca gent del poble hi va. I els qui utilitzen
aquestes les instal·lacions són gent amb pasta (un soci adult paga 54,75 euros
al mes, o vuit euros l’hora el qui no sigui soci i vulgui jugar una hora al pàdel).
Del que s’hauria de preocupar l’ajuntament és de facilitar la pràctica de l’esport
al conjunt de la població de manera que tothom en pogués gaudir gratuïtament, en lloc de fer
propaganda dels entreteniments dels rics.
