He
vist amb sorpresa ―i també amb satisfacció, tot s’ha de dir― que algú, a la
cruïlla del carrer del Nord amb el carrer del Mar, ha plantat un monument a la
paciència. No podia ser de cap altra manera, ja que encara ens queden tres anys i
mig de resignació no exempta de rebel·lia. Tot i que el darrer any, amb el
Petitó al capdavant, la cosa promet ser apoteòsica...
