Ahir
hi va haver ple municipal. I com era d’esperar, també hi va haver sidral. El sarau
va començar quan l’equip de govern va presentar un pla d’estalvi de 200.000 euros
en els serveis que presten les concessionàries de manteniment i conservació de
l’enllumenat, de les xarxes de clavegueram i pluvials, del manteniment i
conservació dels emissaris i del transport escolar. Segons publica avui el Diari de Tarragona, quan el portaveu d’Unió
Municipal de Catalunya, Salvador Pellicé, va preguntar com s’aconseguia aquest estalvi,
el regidor de Serveis Interns, Mario García, va contestar que encara no ho
sabia, que estaven estudiant diferents propostes. I va ser llavors, i amb tota
la raó, quan es va muntar el xafarranxo. El portaveu socialista, Zacarías Henar,
va prendre la paraula per dir que el regidor popular volia construir la casa
per la teulada (igual que va fer amb el famós reajustament laboral,
potinejant-ho tot ell d’esquenes a l’oposició i als sindicats), davant la qual cosa Supermario
va fugir per la tangent explicant que “quan vaig entrar a l’ajuntament em vaig
trobar amb una desactualització dels pagaments. Vam haver de pagar factures
pendents des del 2008, de quan vostè era al govern”. L’alcalde, Pere Granados,
també va intervenir per posar-se del costat del seu soci de govern, dient: “Hem
hagut de solucionar el disbarat que van deixar vostès”. I jo em pregunto: si el
disbarat l’han començat a resoldre ara, què va fer doncs Granados en els seus
dos anys anteriors de mandat. O és que aquests dos anys no compten perquè
estava en pràctiques? No serà que intenta justificar una política de
malbaratament i cesarisme que ara hem de pagar entre tots, i a sobre, ells,
volen quedar com a salvadors?
