dissabte, 24 de desembre del 2011

El conte de la lletera



El PSC ha acusat l’alcalde de Salou, Pere Granados, de voler-nos engalipar amb el pressupost municipal del 2012, fent constar com a ingressos partides encara no segures de cobrament. La finalitat d’aquestes trampes comptables és, segons els socialistes, intentar maquillar els números i evitar que es conegui la difícil situació financera que travessa el consistori, que no té diners per pagar factures. Segons el portaveu del grup municipal socialista, Zacarías Henar, “el deute generat per l’ajuntament de Salou durant els darrers tres exercicis s’ha fet insostenible, i com el romanent líquid de tresoreria ja l’any 2010 va ser pràcticament inexistent, el govern municipal no ha tingut més remei que reconèixer aquest greu endeutament sobre el qual, els darrers tres anys, l’interventor municipal ja havia avisat i els grups polítics de l’oposició havíem denunciat de forma reiterada”. És a dir, que no hi ha diners per pagar.

Tot enlaire
“La gravetat de la situació es complica ―continua el portaveu del PSC― pel fet que l’equip de govern, en comptes de fer uns pressupostos restrictius de contenció de la despesa, com fan totes les administracions realistes i serioses, pretén eixugar l’enorme deute contret a partir de la il·lusió de que durant l’any que bé hi haurà un ingrés patrimonial extraordinari de 2,5 milions d’euros en concepte de cànon sobre una finca municipal per l’explotació d’una gran superfície comercial, quan encara el més calent és a l’aigüera, doncs no hi ha cap coneixement del projecte de negoci, ni es coneix cap empresa solvent implicada plenament i disposada a invertir, ni hi ha cap plec de condicions a oferta pública i, ni tant sols, es té garantit el vistiplau de la Generalitat sobre una superfície comercial en dita finca”.

Un brindis al sol
I conclou: “Estem, un cop més, davant d’un brindis al sol d’un govern poc seriós que fia el seu destí, i el de tots els salouencs i salouenques, a un projecte amb més riscos que el conte de la lletera”. Davant de tot això, un no pot evitar preguntar-se: què passaria en el supòsit que no s’instal·lés aquesta superfície comercial? I també: es pot saber qui és el potentat disposat a pagar 2,5 milions d’euros de cop, o és que aquesta quantitat és fruit d’una nova trampa comptable del govern de Granados?