Això
de l’antiga Duana de Salou com més va pitjor. Fins al punt que qualsevol intent
de sortida negociada al conflicte està, de moment, destinat a fracassar. I ahir, per
adobar-ho, Pere Granados encara va tirar més llenya al foc, en acusar Amsamar, la
propietària dels terrenys, de no jugar net i moure’s per interessos polítics.
Quan la víctima d’aquest merder, que va començar Esteve Ferran (i amb Pere
Granados al govern municipal de llavors) és precisament Amsamar. Amb la seva
declaració de guerra, l’alcalde de Salou trenca la baralla, després que l’empresa
hagués impugnat el pressupost del 2012, i que avui ha estat aprovat pel ple,
perquè no contempla cap partida a càrrec de la indemnització que ha de rebre.
L’enrenou és llarg: es remunta a l’any 2003, quan una revisió del Pla General va canviar
l’ús residencial del solar per hoteler, la qual cosa va obligar a rebaixar de
sis a cinc plantes la superfície edificable. Amsamar es va considerar enganyada
i va recórrer als tribunals. El mes d’agost del 2010 el Tribunal de Justícia de
Catalunya va resoldre que el canvi d’ús del solar era legal però que atenent al
perjudici econòmic causat a Amsamar calia rescabalar-la. Amsamar
reclama 13 milions d’euros, import que l’alcalde de Salou no vol pagar de cap
manera. “Què hem de consignar al pressupost si encara no se sap quina ha de ser
la quantitat a indemnitzar? I és més, per què ara demanen 13 milions d’euros si
un informe pericial de l’empresa en un procés judicial anterior va quantificar
aquesta suma en 2,2 milions d’euros més interessos de demora?”, es va preguntar
ahir Granados.
La Generalitat, també emmerdada
L’ajuntament de Salou no es troba sol en aquest embolic: a la
Generalitat li correspon pagar la meitat de la indemnització. Una quantitat
que, si no hi ha acord entre les parts en litigi, s’haurà de dirimir en un
altre procés judicial, de manera que la disputa s’eternitzaria als jutjats (bé que
ho sap Granados, que per alguna cosa és advocat). Amb el consegüent increment
dels interessos de demora. Segons Granados, la decisió d’Amsamar d’impugnar els
pressupostos “és una al·legació purament política, per pressionar aquest govern
però sense cap fonament jurídic. Perquè fins i tot les formes les han perdut”, els va retreure. Res, que hi haurà sarau. Just el contrari del que
demana l’oposició, que no és sinó parlar i apropar postures. Sobretot perquè
tard o d’hora, acabarem pagant. Per molt que anem de perdonavides.
