El
diari El País va publicar ahir que l’hospital Joan XXIII de Tarragona no va atendre un pacient amb un infart perquè la
unitat d’hemodinàmica on se l’havia d’intervenir tancava a les cinc de la tarda
(el malalt va tenir la barra d’arribar-hi només mitja hora abans), raó per la qual va haver
de ser derivat a l’hospital de Bellvitge. Amb el consegüent risc que suposa no
tractar immediatament un atac de cor. Jo conec un cas semblant ocorregut a
Salou. Farà uns dos mesos, a la una de la matinada, l’Isaac va sentir un dolor
molt fort al pit. La seva família, lògicament alarmada, el va portar a corre-cuita a l’ambulatori, on
allà es va confirmar el que tots temien: un infart. El metge de guàrdia de l’ambulatori
va decidir aleshores enviar-lo directament a l’hospital de Bellvitge, sabedor
que l’hospital Joan XXIII tanca a la nit. Perquè així s’ha decretat en el pla de retallades del govern català. Dos o tres dies després, un
cop havia passat el pitjor, l’Isaac va ser portat a Joan XXIII, on hi va
romandre uns dies més fins que li van donar l’alta. Segons el cap del servei de
cardiologia de l’hospital Joan XXIII, Alfredo Bardají, enviar un malalt
coronari a Bellvitge “és un gran inconvenient, ja que com més es triga a
intervenir, més risc hi ha que alguna de les parts del cor s’aturi” . “Si es
triga més de 120 minuts en obrir l’artèria obstruïda”, afegeix, “les possibilitats
de salvar un infart de miocardi són molt poques”. Ja ho sabeu: si us ha d’agafar un
infart, que sigui al matí. I si la dinyeu, culpa vostra, per fer-ho quan no
toca.
