Vila-seca
ha estat sempre el bressol d’un poder centralista, autòcrata, opressor i
contrari a les llibertats individuals i col·lectives. Per això no ha d’estranyar
que amb el temps acabés reeixint el moviment independentista que va derivar en
la segregació de Salou. Però, pel que es veu, els vila-secans no n’aprenen; són durs de rosegar. Fins i tot els cavalls se’n volen segregar i passar-se a aquest empori de la llibertat que és Salou. La prova la teniu en el
que va esdevenir ahir durant el Tres Tombs, que amb motiu de les festes de Sant
Antoni (cal no oblidar que és el patró dels rucs) es celebrava a la colonialista terra veïna. Resulta que una de les cavalleries que hi participaven, probablement
fastiguejada de la tirania que l’envoltava, es va desempallegar del seu amo, fotent-lo
a terra. I cames ajudeu-me! (bé, potes ajudeu-me, en aquest cas). Total, que l’equí
va abandonar a tot córrer la maleïda ciutat de Vila-seca cercant aires de
llibertat, tal com podeu llegit aquí. I sabeu on els va trobar, on va ser feliç? Efectivament, a casa nostra, a la Moscou
de la Mediterrània (no diuen que gràcies al nostre ajuntament ara vindran russos a cabassos?). I endevineu també on va acabar la carrera del nostre nou convilatà... doncs
al bar Parada, on abans s’aturaven les diligències que anaven cap a Reus (i a
París i a Londres, motiu pel qual la capital de la Costa Daurada té tanta
tirada entre francesos i anglesos). En resum, que no m’estranya que el pobre cavall es
volgués segregar de Vila-seca. Amb el bèsties que són, que els maten rebentats...
