La maniobra
de CiU de prorrogar el consorci i mantenir el repartiment al 50% dels impostos
que Port Aventura paga a Salou i Vila-seca ha servit per unir tots
els grups municipals de l’ajuntament de Salou en un front comú. Quelcom gairebé insòlit en el conflictiu panorama polític de la capital de la Costa Daurada, on l’ambient acostuma a ser enrarit, per no dir irrespirable, amb travetes a tort i a dret. Tanmateix, aquesta pretesa unitat dels partits salouencs és més
aparent que real. En realitat, no deixa de ser una cortina de fum.
Per una raó: l’alcalde, Pere Granados, sempre ha negociat al marge de l’oposició. Fins al punt que quan se li preguntava com li anava amb Vila-seca, ell sempre responia que bé, que tot estava encarrilat,
que no hi havia motius per preocupar-se’n. I és que amb Convergència, Granados buscava la medalla, ser aclamat com el gran salvador de Salou. Fins que va descobrir que els seus amics li havien aigualit la festa, que no seria, ni de bon tros, arribar i moldre. Fou aleshores quan va demanar a cuita-corrents la complicitat de l’oposició. Va ser llavors quan, en veure’s sol i perdut, es va recordar dels altres partits, als quals va demanar suport. A Granados, el que li va passar és que va anar a per llana i va tornar esquilat.
