L’associació
de comerciants s’ha queixat que hi ha botigues que donen mala imatge de Salou, raó per la qual ha demanat a l’ajuntament que hi actuï, en considerar que aquest és “un dels temes més importants de Salou ara mateix”. A veure: el problema greu del comerç de Salou no és si hi ha botigues índies i
pakistaneses que pengen samarretes fora, basars xinesos o tendes espanyoles que es dediquen a vendre collonades. El lamentable és que ni l’associació de comerciants ni l’ajuntament saben estimular les vendes d’uns establiments que amb prou feines poden capejar la penúria de l’hivern, agreujada a sobre per la crisi. Per això hi ha qui opta per tancar i
anar-se’n a Cambrils, on allà les coses sí que funcionen. Aquesta curtedat de
mires dels que se suposa que haurien de saber no afecta únicament el comerç local; també s’hi veuen perjudicades
petites indústries del municipi. En conec una que també ha hagut de
plegar i anar-se’n, en el seu cas al polígon de Vila-seca, perquè aquí no hi ha naus on
instal·lar-s’hi. Abans de les municipals, l’alcalde de Salou, Pere Granados, va
inaugurar ―acompanyat del seu ara enemic Josep Poblet― un parc logístic al Camí
del Cementiri, que a banda d’acollir només serveis municipals va servir perquè
li fessin les fotos de rigor. A Salou ningú sembla pensar en el comerciant ni en el petit
empresari. Per això malviu un sector que hauríem de protegir com el que més. Dalt, foto presa on abans hi havia la botiga del Rafael, al carrer de Rafael Casanova.
