L’alcalde
i el vicealcalde de Salou, els marxosos Pere Granados i Mario García,
respectivament, volen promoure l’agermanament de la nostra població amb la de
IBIssa, amb la qual ens hi uneixen estrets llaços impositius. Per això els
treballadors de l’àrea de protocol de l’ajuntament han començat a encarregar els vestits que lluiran
les nostres màximes autoritats durant les trobades. Fonts pròximes al consistori han
explicat que la mutació física no serà fàcil, ja que els dos polítics solen dur altra
mena d’abillaments. En canvi, molts pocs ajustos es creu que caldrà fer amb la mutació intel·lectual, ja que l’experiència adquirida en els plens, on
impera un llenguatge tavernari, ha resolt molt el problema. Per exemple: “Si un dia t’aixeques i
no veus el sol, Barragan, puja la persiana”, “Ramon, qui matina prepara l’esmorzar; vinga, que per això ets pastisser”,
“A qui bon arbre s’apropa, compte, que ve el Zaca i se’t pixa”, “No menteixis, Mario, el
govern odia la competència”, entre un llarg etcètera d’una llengua tan xaxi piruli. Bon viatge, troncos!
