L’expresident
de la Generalitat Jordi Pujol ha conegut moltes persones en la seva vida, la
majoria de les quals eren d’anar i venir. Però segur que no s’oblida d’Esteve Ferran,
qui més d’un cop va aconseguir treure’l de polleguera. Va ser a mitjans de
1990, quan la multinacional nord-americana Anheuser Busch va dir que se n’anava de Salou farta del famós Ni un pam. Per
això Pujol va cridar a consultes Ferran, llavors de CiU, i li va demanar que resolgués el
conflicte amb Vila-seca. El llavors president de la junta gestora li va contestar que sí, que no hi
hauria problema, però quan tornava a Salou i veia els segregacionistes esperant-lo
a les escales de l’antic ajuntament (on ara hi ha la Policia Local), Ferran s’acollonia
i els explicava el que aquests volien sentir: “He dit que no cedirem ni un pam”.
Els segregacionistes l’aplaudien i Ferran se sentia fort, estimat. Ferran ja s’ha retirat
de l’escena pública, però, a desgrat seu, li ha sortit un alumne avantatjat:
Pere Granados, qui ja era qui tenia tots els números per ser el relleu natural de
Ferran a FUPS. I si dic a desgrat de Ferran és perquè Granados li va sortit tant bo, tant com era ell, que fins
i tot li va prendre el partit i el va jubilar. Després de llegir l’entrevista a l’alcalde de Vila-seca, Josep Poblet, que avui publica el Diari Més, un
arriba a la conclusió de Granados és un mestre en el doble joc. Que té dues
cares. I que a banda de no complir, ho embolica tot. Que va per lliure, vaja. Per
exemple, Poblet diu que el repartiment de la fiscalitat en funció de criteris
territorials (57% per Salou-43% per Vila-seca) la va proposar ell i que en cap
moment es va parlar d’un temps de cinc anys. Granados, en canvi, fa seva la
proposta i s’inventa el termini. Més: Poblet explica que va estar
esperant fins a última hora que Granados li fes arribar la seva demanda però que
en vista del silenci de l’alcalde de Salou es va optar per prorrogar el consorci, ja que
era la manera de donar tranquil·litat als inversors del parc. Encara més: fa
una setmana, Poblet, Granados i el delegat de la Generalitat a Tarragona, Quim
Nin, que va fer de mediador, es van trobar a Madrid per desblocar el conflicte
i llimar diferències, però l’alcalde de Salou encara no li ha donat cap resposta de si accepta o no l’oferta. En fi, són tantes i tantes les coses
objecte de debat que reprodueixo íntegrament l’entrevista per veure si entre
tots traiem aigua clara:
–L’alcalde de Salou diu que vostè s’ha mantingut en silenci tots aquests mesos. Es va reunir amb ell abans que s’aprovés la polèmica esmena del CRT?
–L’actitud de Vila-seca ha estat sempre de respecte per als que s’han posicionat sobre la situació. Hem estat expectants. Sí que hi ha hagut diàleg, naturalment. Hem parlat en diverses ocasions i sempre li vaig dir el mateix a l’alcalde Granados: envieu una proposta, no vull que hagin discussions i vull que ens entenguem. La meva única interrupció pública del silenci ha estat per dir que ens volem entendre amb Salou.
–Sembla que hi ha diferents versions de la reunió que van mantenir a Madrid i on van arribar a un principi d’acord...
–La reunió a Madrid va anar força bé. No era la primera, però sí que va ser important. Vaig entendre que la situació política a Salou per aquest tema és complicada. En la trobada van quedar orientades unes línies de treball, uns principis sobre els criteris de distribució i una entesa força considerable. Vam decidir que negociaríem els alcaldes i en el cas que arribéssim a una situació de bloqueig –abans que això passi– demanaríem auxili a una comissió d’experts, una comissió acceptada i consensuada per ambdues parts de la qual jo vaig proposar que podria estar composta per experts de la Universitat Rovira i Virgili, una universitat amb entitat i prestigi que ens pot aportar els seus coneixements. Aquest és el criteri de partida.
–Granados ha insistit reiteradament en una comissió diferent. La seva proposta és la d’una comissió de tècnics integrada de forma paritària per persones d’ambdós municipis...
– Ignoro aquesta proposta perquè en cap moment no m’ho ha fet arribar, no m’ho va dir a la reunió. A la trobada de Madrid vaig parlar d’una comissió d’experts i un dia o dos després vaig proposar que podria ser de la URV. Vam decidir posar-nos a la feina després de la reunió i Granados em va dir que havia de comentar els acords amb el seu equip.
–En qualsevol cas, què n’opina de la comissió que proposa Granados?
–M’ho ha de proposar l’alcalde. No podem negociar a través dels mitjans de comunicació.
–Assegura que van acordar començar a negociar el repartiment de tributs a partir del criteri de territorialitat, és a dir, en un 57%/43%. Però Granados insisteix que durant un període de cinc anys. Van parlar de terminis de temps?
–Jo accepto a entrar en la negociació sota criteris territorials, que en números es tradueix en un 57% per Salou i 43% per Vilaseca. És una posició de partida que ofereix Vila-seca i que és generosa i flexible, que serveix per començar, sense terminis. A partir d’aquí haurem de discutir tota la resta d’acords. Perquè el més important és que donem totes les garanties a un projecte que és cabdal pel territori. Sota aquest criteri Vila-seca posa una actitud flexible sobre la taula i espera actituds similars. Cal resoldre temes d’interès pel CRT i d’interès municipal i de vegades tinc la sensació que no es té present que s’han de negociar aquests altres aspectes. Situar el problema en el terreny de la fiscalitat no arregla el problema de fons, hi ha més coses que cal deixar tancades i que són indispensables pel desenvolupament del projecte.
–L’esmena aprovada pel Parlament prorroga les condicions de repartiment al 50%. Poden passar per sobre d’aquesta esmena si arriben a un acord?
–És tan fàcil... La Generalitat farà el que li diem els ajuntaments. Perquè no desitja una altra cosa. S’ha aprovat l’esmena per donar una garantia de continuïtat al consorci i que les empreses inversores sàpiguen que l’ens, la seva petita administració que administra la seva iniciativa existeix. Els inversors estan respectuosament atents a la negociació i no interferiran. És d’agrair la seva prudència, però la seva prudència no ha de ser la nostra ignorància sobre la seva preocupació.
–Però, per què es va introduir l’esmena a darrera hora?
–Comptaven que arribaríem a un acord, però en veure que no ens enteníem la presidència del CRT [la Generalitat] responsablement ho va fer perquè no quedés liquidat. Va impulsar un mecanisme de continuïtat del CRT. D’altra manera, hauria estat complicadíssim perquè les empreses haurien d’anar a múltiples finestretes per gestionar el projecte.
–Granados, però, insisteix que Salou s’ha desvinculat del Consorci, que en vol un altre...
–Jo no sóc jurista, em dedico a fer política a favor dels meus veïns i del territori i entenc que el consorci és viu. Tenim la plena capacitat per anar al consorci amb els acords dels dos ajuntaments, plantejar-los en aquell marc, adoptar les mesures necessàries per modificar els estatuts, rebre l’aprovació de la Generalitat i, en un mes, tancar tots els problemes que tenim oberts. Em sembla que és el que toca; em sembla que és el que vol la Generalitat, els ciutadans, els inversors i els agents turístics i la gent que treballa a PortAventura. Volen una bona entesa, que no discutim l’instrument. Jo he fet l’oferiment per la via negociadora i estic esperant la resposta personal de l’alcalde de Salou. Em sento satisfet, d’altra banda, per la visió que hi ha compartida per part de tots els grups polítics de Vila-seca sobre el posicionament que hem adoptat. He trencat el meu silenci per dir que vull l’acord amb Salou.
–Salou ha anunciat que impugnarà el primer acte administratiu del CRT, que denunciarà al Constitucional l’esmena del Parlament. No és un entrebanc per les negociacions?
–De l’activitat jurídica se n’encarregaran els juristes. Des del punt de vista polític jo estic situat en la negociació, en el diàleg i la flexibilitat. En definitiva, en haver donat un primer pas favorable als interessos de Salou. Ara s’han de fer més passes. De la conversa mantinguda amb Granados vaig tenir la sensació que hi hauria acord. Després m’ha sorprès l’anunci de les denúncies, però crec que tot plegat són estratègies de negociació, atribuïbles a com es planteja la situació política a Salou. Ho puc entendre i això no invalida la paraula donada per Granados, que em va dir que em donaria una resposta sobre la meva proposta. Crec que hi ha la voluntat de negociar i posar-nos d’acord.
–Salou diu que el projecte ja està acabat i Vila-seca afirma que no... Està acabat o no el projecte?
–Si el projecte estigués acabat, no ens preocuparia que les empreses no tinguessin administració. D’altra manera... On han d’anar per obrir el parc enguany? On han d’anar a buscar els permisos d’obres, a renovar les llicències d’activitat o la gestió de les aigües residuals? Al CRT. Si estigués finalitzat no caldria tot això. Una altra cosa és que es certifiqués l’obra urbanitzadora. El projecte està fet en un 40%. Queda un 60% a desenvolupar. I, si no, cal preguntar als inversors. On és la zona comercial, la residencial, els hotels que falten?
–La seva proposta és partir de criteris territorials, del 57/43, però fins a quin màxim de renúncia pot arribar Vila-seca?
–Hem de fer el treball junts i no sabem encara el resultat. Ignoro què succeirà; si no, ja sabríem el resultat de la negociació. Si es considera que a Vila-seca li toca menys, ens haurem de conformar. Però hi ha més aspectes i al final, potser tot plegat no queda en percentatges sinó en un conjunt d’acords. Sembla que només discutim per diners, però sempre he defensat que el que importa és el que significa PortAventura per la zona, que ha desestacionalitzat la temporada... Salou i Vila-seca tenen pressupostos molt per damunt del que puguin treure dels seus impostos.
–Alguns diputats del territori l’han criticat a vostè tot dient que s’havia aprofitat del seu major pes polític per fer que la Generalitat aprovés una esmena, a priori, favorable a Vilaseca. Com es defensa?
–És rotundament fals. Fa molts anys que em dedico a la política i la gent ja sap quina és l’actitud de l’alcalde de Vila-seca.
–En quin espai de temps hi pot haver acord definitiu?
–Espero una resposta de Granados. De fet, ens veiem, vivim a poca distància i hi tenim una bona relació que no s’ha vist alterada per la situació. En política he après que cal relativitzar les coses i no entrar només en el negre sobre blanc, sinó que cal posar-se en el lloc de l’altre i madurar les coses amb reflexió. Ens podem prendre alguns dies i aviat els mitjans tindreu el titular sobre l’acord. Sé que Granados estarà a l’altura perquè Vila-seca ha trencat el silenci per dir que vol l’acord amb Salou. Granados trobarà en Vila-seca la voluntat d’entesa.
