El Diari Més publica avui un reportatge
sobre la problemàtica que pateix el barri de la Salut de Salou cada vegada que
plou i es desborda el barranc de Barenys (malgrat que de vegades no cal que caigui
una sola gota perquè també s’emmerdi tot). El malestar dels veïns és tan gran, que la
gent està marxant del barri, especialment els comerços quan veuen que les
inundacions en són una constant. Reprodueixo tot seguit el que ha escrit el
periodista Antoni Guasch:
La preocupació del president de l’Associació de Veïns (AA. VV.) del barri de la Salut, Rafael Querol, a l’entorn del maldecap ocasionat per les inundacions del barranc de Barenys, un ensurt que es perllonga, deia ell, fa més de 40 anys, queda ben reflectida quan comenta que “el dia que plou és un neguit”. En Querol, però, que ha viscut aquest daltabaix des que té ús de raó –aquesta problemàtica i la del trasllat de la via del tren són immemorials a la dita capital de la Costa Daurada–, en anar a Salou i viure sovint a casa de l’àvia, se’n feia creus i no deixava de sorprendre’s que, després dels innombrables i continuats desbordaments del barranc de Barenys, el millor de tot sigui, encara ara, “la sort que hem tingut de no haver de lamentar cap desgràcia personal”.
Querol, a més a més, feia referència als avisos del pla d’emergència convingut en aquests casos, a través de missatges sms o per megafonia, i assegurar que “en la darrera ocasió –la de la nit del passat 21 de març– va fallar tot estrepitosament”. Segons el president de l’AA. VV., només alguns van rebre l’avís, molt pocs, i altres “hores després de veure inundades les seves propietats”.
Les aigües fecals de Reus?
Allò que és una evidència per tots aquells que, després de sobreeixir-se els barrancs, vagin al barri de la Salut, és la “forta sentor que pul·lula pels carrers procedents de les aigües fecals de Reus, alleugides de la depuradora, barrejades amb tones i tones de fang i tot tipus d’altres deixalles arrossegades pel corrent desfermat”.
Tot això fa cap, abans de desguassar a la mar, al barri de la Salut, concretament als carrers compresos entre la via del tren i el passeig Miramar (el de la platja de Ponent salouenca). En aquest espai, a causa de la poca cabuda de la canalització actual del barranc davant d’un aixobuc, l’eixida de les aigües s’interromp, en taponar-se la sortida –amb arbres, vehicles, canyes o altres– i formar-se un gran bassal en carrers com els de Ponent i de València, els més afectats.
Ara bé, com assegurava el president veïnal, Rafael Querol, i diversos ciutadans, entre aquests un dels que sempre en surt enfangat, l’Anna Queralt, que hi té un negoci de mobles des de fa molts anys, el barranc no només vessa aigua, fang i deixalles quan hi ha un fort aiguat.
Aquest testimoniatge no era només de l’Anna Queralt, no pas perquè no l’hagi viscut en altres ocasions, sinó de veïns del barri que ho pateixen sempre; una d’aquestes vegades el passat 31 de març, el dissabte abans de la Setmana Santa, quan el barranc baixava al límit de la capacitat tot i que no havia caigut ni una gota. Si bé aquest dia els carrers del barri no van rebre els detritus del barranc, no se’n van deslliurar la tarda del passat Divendres Sant en què hi baixà, presumiblement, “tota la porqueria de Reus”; aquest jorn, però, tampoc no va ploure, remarcaven els veïns. Des de l’AA. VV. afegien, a més, el temor que al barranc hagin desviat altres cabals.
Un barri degradat
Des de l’AA. VV. incidien, també, en les nefastes conseqüències que les contínues barrancades provoquen en el barri de la Salut. El president Querol remarcava, en aquest sentit, la fugida no només de residents del barri de la Salut a altres zones del municipi, atès que la solució dels aiguats del barranc és ara com ara un problema insoluble, sinó també dels comerciants de tota la vida i dels que, sense conèixer-ho, s’hi ubiquin. Querol comentava que “quan a un dels nouvinguts li entra l’aigua de la barrancada al negoci marxa o el trasllada”. Com deia l’Anna Queralt, “el Salou turístic només existeix des del Port cap a Llevant”.
