Fa
avui un any, després de conèixer els resultats electorals i comprovar que CiU (és
a dir, Pere Granados) havia guanyat les municipals, al PSC li va venir un sobtat
i desesperat rampell: “I si li donem l’alcaldia al PP?”, es van preguntar. Dit
i fet. L’endemà, amb l’aquiescència de Pablo Otal (RDS), el candidat d’UMdC va ser l’encarregat de trasmetre aquest temptador oferiment al número u popular. La proposta no podia ser més llaminera: “Mario,
tindràs els quatre anys d’alcaldia si no pactes amb Granados”, li va prometre Salvador Pellicer.
Però el cap de llista del PP, amb una decisió que probablement es penedirà tota la vida, va contestar
que no. S’estimava més ser alcalde un any (l’últim any) amb Granados (tot i que
havia començant demanant-ne dos) que quatre amb els rojos de Toni Brull. Sort que aquelles demencials negociacions
van acabar amb el resultat natural: amb Granados i Mario pactant ser socis de govern.
I dic sort perquè... us imagineu que Mario hagués acceptat la proposta de l’oposició?
Com hagueren reaccionat aquests un cop dissipats els metzinosos efectes d’aquella
mala borratxera?
Més informació: Un any amb molt de ball, Granados... ho tornaria a fer?
