El Salvador Ginovart és veí meu. I gràcies a un altre veí meu i entusiasta
de la història local, el Joan Sardiña, he sabut que va ser testimoni dels
afusellaments a Salou de sis soldats de la Divisió Líster, l’abril de 1938. El
Salvador tenia llavors només sis anys (fins el 17 juliol no en faria set) però
recorda perfectament els fets. Com si s’haguessin produït ahir. Aquest és el
viu testimoni d’uns crims de guera que, sense pretendre-ho, va presenciar quan
encara era un vailet:
“El que va passar aquell dia ho he recordat tota la vida; veure de petit un afusellament... Eren sis nois molt joves. Van dir que havien robat a la Terrassa, per haver agafat unes canonades de plom que estaven a la vista. Això és el que es va dir llavors. Aquell dia, jo anava amb la mare del meu pare, la padrina. Era l’hora de berenar i, com sempre, ens dirigíem cap al casino a passar l’estona, mirant els pescadors com arreglaven les xarxes. Aquella tarda vam veure moviment de soldats al començament d’on després hi hauria el camp de futbol. La meva padrina em va dir: «Anem, anem, que ens menjarem allà el berenar». I hi vam anar. Érem a uns 25 o 30 metres dels militars i vam veure que baixaven uns nois i un escamot que els obligava a estar drets d’esquena al mar. Després els van disparar contra ells. Allò, em va quedar tan gravat, que ho he recordat tota la vida. També hi havia unes famílies plorant. Quan els van disparar, n’hi va haver un que va quedar ferit i que es rebolcava per l’arena. Fins que el cap de l’escamot s’hi va apropar, es va treure la pistola i li va disparar un tret. I es va deixar de moure. És una cosa que se m’ha quedat gravada per sempre; tota la vida ho he recordat. És com si ho veiés ara. Al cap d’una estona va venir una camioneta i els van carregar com sacs. Els van portar fins on després es va construir el càmping Salou, i els van enterrar en els arenals. Molta gent de Salou hi va anar aquells dies a veure on els havien enterrat. Es coneixia el lloc perquè hi havien col·locat unes creus en els pins. Quan acabada la guerra els van desenterrar, tot Salou hi va tornar. No recordo moltes coses de la guerra civil perquè aleshores era petit, però l’afusellament i aquell tret de gràcia, els tinc gravats al cap. No els oblidaré mai”.
Més infomació: Els afusellaments de 1938 (I), Els afusellaments de 1938(II), Els afusellaments de 1938 (III), Els afusellaments de 1938 (IV), Els afusellaments de 1938 (V), Els afusellaments de 1939 (VI), Els afusellaments de1938 (VII), Els afusellaments de 1938 (VIII), Els afusellaments de 1938 (IX).
