El meu rovelló cada dia està més maco. És clar, amb tant d’abonament als seus peus,
creix i creix com si el seu objectiu vital fos esdevenir una enorme coliflor. I tot gràcies als meus incívics veïns, que l’alimenten tan generosament. Tot i que, collons, nanos, a
veure si aixequeu la tapa alguna vegada i deixeu la brossa a dins! Que tampoc
no costa tant!
