dimecres, 26 de setembre del 2012

Un nou cèsar?



Divendres de la setmana passada, 21 de setembre, i amb motiu de la celebració del Dia Mundial de l’Alzheimer, el Teatre Auditori de Salou va acollir una gala benèfica en la qual hi van actuar coneguts humoristes (Académica Palanca, Jordi LP, Ramón i els Hermanos Calatrava), a més del salouenc Julio Vilaplana. La festa tenia per finalitat recaptar fons per a l’Associació de Familiars d’Alzheimer de Salou (AFAS), i segons els organitzadors va ser un èxit, ja que es van exhaurir les entrades. Entre els assistents hi van ser gairebé tots els regidors de l’ajuntament, alcalde inclòs, tret d’alguns que van excusar la seva assistència. Menys dos: Mario García i Marc Alarcón, el primer portaveu del grup municipal del PP i home fort del partit a Salou, i el segon, regidor de Seguretat Ciutadana, Protecció Civil i Mobilitat i fidel escuder de l’anterior. La raó per la qual no van anar a la festa va ser perquè la regidora del PP Reyes Pino és la dona de Pascual Roche, també militant del PP i president d’AFAS. 

Absències cantades

En realitat, les absències de Mario García i Marc Alarcón eren previsibles. Per les desavinences de Mario García amb Reyes Pino. Unes discrepància que es van començar a fer-se evidents en el ple municipal del passat mes de maig, quan Reyes Pino es va abstenir en la moció que va presentar l’oposició contra les retallades en sanitat per part del Govern del PP. Amb la seva abstenció Reyes Pino va trencar la disciplina de vot del seu grup municipal ja que abans del ple Mario García va ordenar votar-hi en contra. Al portaveu del PP no li va agradar gens el vot díscol de Reyes Pino (Mario exigeix ​​submissió absoluta a la seva persona, com si fos un cèsar) i per això la va castigar vetant-la (i al seu marit també) com a compromissaris del PP en el darrer congrés regional del PP, celebrat a Reus. També l’ha exclòs de qualsevol reunió important que es faci en el grup municipal (per exemple, va quedar al marge de les negociacions per a la instal·lació d’una gran superfície comercial que després es va adjudicar a Bon Preu). 

Els fets de la Diada

L’allunyament entre tots dos encara es va fer més palès el passat 11 de setembre, amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya. Mentre que Mario va mantenir una actitud menyspreadora envers els símbols catalans (havia donat instruccions que no s’aplaudís el discurs previsiblement nacionalista de l’alcalde i que no es cantessin Els segadors), Reyes Pino va fer just el contrari, aplaudint les paraules de Pere Granados, mostrant-se respectuosa durant la hissada de la senyera i cantant l’himne de Catalunya. Allò va ser la gota que va fer vessar el got de la paciència de Mario, que no admet que ningú li porti la contrària i, per tant, exigeix submissió total dels qui lenvolten. Mario, si pogués, expulsaria Reyes del partit. Sense adonar-se que potser qui sobra és ell.