Parlar
d’ètica és parlar del bé i del mal. Del ben fer i del mal fer. Del que s’ha de fer i del que no s’ha de fer. Per això el
binomi ètica i política mai ha estat fàcil de combinar. Els magistrats de l’Audiència de Tarragona que han
absolt Esteve Ferran Gombau d’un delicte d’ús d’informació privilegiada s’hi refereixen en el darrer
paràgraf, tot just abans de dictar sentència. Per dir que en
nom de les regles de transparència democràtica i bon govern convindria “imposar
limitacions per a la realització de determinats negocis immobiliaris a
responsables públics”. És a dir, que qui governi s’oblidi dels negocis mentre sigui
a la política, perquè el seu treball és governar. No n’hi
ha prou que la dona del Cèsar sigui honesta; també ha de semblar-ho. Si no, després venen les raons. Com els va
passar als Ferran.
