El
salouenc Sergi Pau Gabriel, de 32 anys, és el capità de la selecció catalana de
corfbol i un dels protagonistes del gran boom que aquest esport viu a
Catalunya. El Diari de Tarragona ja
es va fer ressò dels seus èxits esportius el mes de desembre passat, i el gener
l’alcalde de Salou, Pere Granados, li va lliurar una placa en reconeixement a
la seva bona tasca esportiva (el seu equip va quedar quart en el mundial
celebrat a la Xina el novembre del 2011). Ara, qui en torna a parlar, del Sergi
(a la foto de dalt, aixecant una copa), és La
Vanguardia. Reprodueixo tot seguit el que va publicar el periodista Esteve
Giralt divendres passat al suplement Tarragona:
Tarragona és l’única demarcació de tot Catalunya on no hi ha cap club de corfbol, un esport minoritari que ha servit perquè la selecció catalana competís oficialment com a país i se situés entre les quatre potències mundials. Curiosament, un salouenc, Sergi Pau Gabriel, exjugador del Club Bàsquet Salou, és el capità de Catalunya i un dels protagonistes del gran boom del corfbol en els últims deu anys, convertint un desconegut en un esport amb clubs, equips de base i competicions regulars a Catalunya.
El Sergi viu ara a Sant Pere de Ribes (Garraf), molt a prop d’on competeix al màxim nivell, a la secció de corfbol que ell mateix va ajudar a crear al Club Esportiu Vilanova i la Geltrú. Als 32 anys viu el seu millor moment, capità de la selecció absoluta des del Mundial de la Xina (2011), titular i un dels jugadors importants de l’equip. Amb el seu club va guanyar per primer cop la temporada passada la Lliga Nacional Catalana, la Primera Divisió del corfbol, el bitllet per jugar aquest gener la màxima competició europea, la Champions del corfbol, l’Europa Cup, amb els millors equips d’Holanda i Bèlgica.
L’aventura al korfbal d’aquest salouenc va començar a Lleida, on deu anys enrere estava estudiant la llicenciatura d’Inefc. En un dels crèdit de lliure elecció es va trobar amb un esport aleshores desconegut al país. El va provar i ràpidament es va sentir atret. “Vaig tenir la sort que al cap de pocs mesos de començar a jugar-hi vam fer el primer viatge a Holanda per disputar una competició universitària”, recorda. Feia poc que havia deixat el bàsquet per la impossibilitat d’entrenar-se amb el seu club, el CB Salou.
El corfbol és un esport molt particular, un dels pocs jocs d’equips mixtes al 100%. Amb elements del bàsquet, bàsicament perquè hi ha una cistella, tot i que sense taulell i a tres metres i mig d’altura, és un esport que conté els fonaments dels jocs col·lectius. “Té semblances amb l’handbol, el bàsquet i el rugbi”, exemplifica el Sergi.
Un bon jugador de corfbol ha de tenir bones condicions físiques, ha de ser un bon atleta. Els qui l’han practicat asseguren que enganxa perquè és un esport fàcil de començar a jugar, on no es pot botar ni conduir la pilota, on les passades, les recepcions i els desmarcatges són la base del joc. Com passa amb el bàsquet, els més alts juguen a prop de la cistella i els més petits i ràpids, al perímetre. Al corfbol només es pot tirar a cistella quan s’està desmarcat, cosa que converteix el joc en un u contra u constant, carregat d’intensitat.
Al Mundial de la Xina Catalunya va aconseguir els millors resultats de la història, com a quarts classificats. Els millors equips del món són Holanda, Bèlgica i la Xina; en un segon grup hi ha Catalunya, amb països com Portugal, Alemanya o Rússia. “Espero que no sigui el meu últim Mundial”, diu el Sergi. El proper gran repte de la selecció arribarà el 2014, a l’Europeu, i el 2015, a Bèlgica, on es jugarà el Mundial. “Jugar amb Catalunya és especial, és una de les coses que em van enganxar per seguir jugant”, destaca.
3.000 llicències i 20 clubs
Després de deu anys de creixement i d’una generació de jugadors que ha convertit el corfbol català en referent europeu, un dels interrogants és saber si hi haurà relleu generacional. Els responsables de la Federació Catalana de Corfbol han treballat durant els últims anys per fomentar-ne la base, intentant crear una estructura de clubs amb categories inferiors, la qual cosa va mancar a la resta de l’Estat, on pràcticament ha desaparegut el corfbol. A Catalunya hi ha una vintena de clubs on es juga i unes 3.000 llicències federatives. Tarragona és l’assignatura pendent.
Holanda, la referència mundial
Els Països Baixos són la referència mundial del corfbol. A Holanda els jugadors d’elit es poden guanyar la vida. Al país orange hi ha 150.000 llicències federatives, fet equiparable al pes que té a Catalunya un esport com el bàsquet. La Federació Catalana de corfbol ha agafat com a referència Holanda; s’han dut a terme estades periòdiques als Països Baixos d’equips de base, s’han fomentat intercanvis i també s’han fitxat tècnics. Fins al Mundial de la Xina (2011) el seleccionador català absolut era un neerlandès. La relació estreta entre Catalunya i Holanda explica en bona part el creixement que ha experimentat aquest esport minoritari en només deu anys. Albert Vidanya, que ha treballat a la Federació Catalana de Corfbol per donar a conèixer aquest esport, n’és una de les figures claus. Ell va veure en la selecció el vehicle més eficaç per fer popular el corfbol.
