dilluns, 8 d’abril del 2013

Granados culpa l’exconseller Huguet dels mals de la Saloufest



L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha estat entrevistat avui al programa L’Hora L de Ràdio Reus (SER). I li han preguntat per la Saloufest. Cal assenyalar que és la primera vegada que Granados es pronuncia sobre l’assumpte després dels darrers incidents greus registrats (un jove britànic borratxo que va caure des del balcó d’un bloc d’apartaments del carrer del Vendrell i una noia, també britànica i també borratxa, trobada nua a la platja dels Capellans). Doncs bé, segons l’alcalde de Salou, la mala imatge que té Salou per culpa de la Saloufest respon a una maniobra política. Concretament, és un càstig per la moció de censura que el 2009 va tombar Antonio Banyeres (PSC) per situar-lo a ell com a nou alcalde. I qui va ser l’instigador d’aquesta confabulació? Doncs no, no va ser el PSC l’impulsor de tan pèrfida campanya, com es podria pensar,  sinó ERC. Ni més ni menys que el llavors conseller de Turisme de la Generalitat, Josep Huguet, a qui, segons Granados, “no els va agradar molt el canvi de color polític i aleshores es van inventar la Saloufest”. L’únic que puc dir de l’alcalde de Salou és que aquest home desvarieja. O que està més cec que aquests joves britànics quan beuen alcohol fins quedar-se cuits. Tant presumptuós arriba a ser Granados, que es creu víctima d’una conspiració. Com si ell fos el melic del món. No, Pere, la Saloufest va cobrar una dimensió desconeguda fins llavors (i gens favorable per a la imatge de la capital de la Costa Daurada) perquè a Calella van decidir carregar-se la Calellafest. Mentre que a Salou rebíem la Saloufest amb els braços oberts i pràcticament cantant-los el virolai. La qual cosa va provocar estranyesa i, per tant, interès dels mitjans de comunicació. I efectivament, en fer el seguiment van poder constatar que aquella festa era una autèntica salvatjada (ara ja és més tranquil·la que abans). Pere, no et creguis el centre d’una intriga política. Entre altres coses, perquè no ets tan important. Per molt que t’ho diguis cada vegada que veus un mirall.