Si algun terratrèmol no hi posa remei, BCN World aviat serà una realitat.
El Periódico va avançar ahir que el president de Veremonte, Enrique Buñuelos,
perdó, Bañuelos, ja ha trobat un nou soci per al segon complex. Es tracta de la
multinacional Hard Rock, que té un hotel a la Ciutat dels Somnis de Macau, el
macrocasino aixecat per Melco, l’empresa del xinès Stanley Ho, de qui es diu
que està vinculat a la màfia, i que juntament amb Meliá Hoteles i Value Retail
promouen el primer complex de BCN World. De moment, BCN World surt amb
avantatge respecte a l’Eurovegas de Sheldon Adelson en aquesta desesperada cursa pels
casinos, tal com explica la periodista Cristina Buesa en un reportatge que
reprodueixo tot seguit:
Demà, precisament demà, es compleix un any de la visita del consell d’administració de Las Vegas Sands Corporation a Barcelona. Dimecres farà igualment 12 mesos del desembarcament a Madrid del conseller delegat, Michael Leven, i el seu equip. Aquells dos dies van ser els que van decidir el futur d’Eurovegas. Un any després, el panorama és molt diferent. Al setembre, la Generalitat va precipitar el pla B quan Sheldon Adelson estava a punt d’elegir la candidatura d’Esperanza Aguirre. Aquesta alternativa, denominada BCN World, està avui en clar avantatge respecte a la seva competidora madrilenya si es jutja per la concreció de la proposta i pel que passarà les setmanes vinents.
El Periódico ha pogut tenir accés als predissenys de la primera fase de BCN World. Els han elaborat els dos despatxos contractats per Veremonte: els catalans TAC Arquitectes i els britànics Leonard Design Architects. La setmana passada van viatjar a Macau per conèixer les característiques del City of Dreams de Melco Crown, l’operador que s’encarregarà dels casinos i sales de joc, ubicats principalment a la planta baixa dels hotels que aixecarà Melià. I tot pensant en l’«espina dorsal» del macrocomplex: una avinguda d’1,5 quilòmetres tan ampla com la Diagonal, on s’instal·laran les botigues de luxe de Value Retail, segons ha explicat el president del projecte, Xavier Adserà, a aquest diari.
Com es pot veure en els esbossos, l’empresa que dirigeix Enrique Bañuelos ha elegit el sector R-4, a cavall entre Vila-seca i Salou (Tarragonès), per començar els treballs, i no l’R-3 com es va fixar en un primer moment. El que no se sabia fins ara, i és un dels arguments que justifiquen que la iniciativa empresarial tingui cada vegada més confiança, és que està pràcticament tancat el nom dels socis que s’instal·laran a l’àmbit conegut com a R-5. Es tracta de la coneguda multinacional Hard Rock, que ja treballa amb Melco a Macau, on compta amb hotels i casinos. La firma nord-americana serà l’operador de la segona fase. Està per veure si s’hi sumarà ja en aquest moment un altre dels candidats amb més ganes d’establir-hi vincles: Port Aventura.
Port Aventura, pendent
Un portaveu del parc temàtic s’ha limitat a assegurar que veuen amb bons ulls la companyia de BCN World, que vol atraure 10 milions de turistes a l’any (amb els quatre del parc), però que encara desconeixen si s’hi uniran ara. La part comercial d’aquesta segona fase anirà igualment a càrrec de Value Retail, amb les primeres marques que, en opinió d’Adserà, no suposaran cap competència per al teixit comercial de Tarragona, ja que es tracta d’una oferta inexistent fins ara.
La concreció d’aquesta segona fase permetrà viatjar amb una carta de presentació encara més potent. El conseller delegat de Veremonte admet que la posada en escena del 30 de maig a Tarragona va ser molt important per posar sobre el mapa la inversió en hotels, casinos, apartaments, teatres, centres de convencions, restaurants i botigues que planteja la seva companyia. «De projectes n’hi ha molts. Vídeos, maquetes, fotos... Explicàvem què es faria i els nostres interlocutors ens deien que, si ho fèiem, s’hi sumarien. Ara ja és una realitat i aconseguir nous companys és més senzill», relata Adserà.
Entre aquestes iniciatives que segueixen sense massa concreció hi ha Madrid. El que al seu dia es va poder considerar una derrota de Catalunya, ara sembla que no ho és tant. Tant la Conselleria d’Economia de la Comunitat de Madrid com l’ajuntament d’Alcorcón –municipi elegit per acollir Eurovegas– admeten que al llarg dels últims quatre mesos no s’ha produït cap mena de novetat i que segueixen esperant notícies d’Adelson.
Tant els portaveus de les administracions com la mateixa nord-americana són incapaços de donar cap data sobre quan presentarà Las Vegas Sands el pla de viabilitat, condició indispensable per convocar el concurs públic i que la maquinària legal comenci a rodar. Encara que es treballava amb la hipòtesi de posar la primera pedra abans que s’acabi aquest any –de la mateixa manera que ho té previst BCN World–, tot indica que els terminis d’Adelson s’allargaran. Madrid calcula poder obrir el 2017, mentre que el complex de la Costa Daurada ho vol fer un any abans. Una cosa que sí que tenen en comú els dos projectes és el fet que les administracions hagin relaxat o adaptat part de les seves normatives. Les veus crítiques retreuen als governs que en nom dels llocs de treball que han de generar aquestes inversions se’ls digui a (gairebé) tot que sí. Rebaixes fiscals, accés permès de menors acompanyats a l’àrea de casino, jugar a crèdit o, en el cas de Madrid, fumar, en són alguns exemples.
Jugar a crèdit
Fins i tot amb la rebaixa de la taxa del joc del 55% al 10%, assegura Veremonte, amb el nou complex l’activitat generarà uns ingressos per a la Generalitat superiors als actuals, que el 2012, segons dades de la Conselleria d’Economia, van ser de 20,6 milions d’euros. A Madrid la rebaixa serà fins a l’1%, 10 vegades menys.
Adserà aclareix així mateix que el fet de que es permeti jugar a crèdit significa que als clients habituals del casino, que majoritàriament seran xinesos, se’ls donaran fitxes si dipositen prèviament els diners al seu país –cosa que gestionen els denominats junckers–, ja que no poden treure divises fora de la seva frontera. És a dir, que no es tracta que hi hagi préstecs per al primer client que passi.
