Aquest
matí he anat a comptar autocars. Autocars Plana, és clar. He agafat la
carretera de la costa i m’he plantat davant de l’hotel Molinos Park, on, per cert, castiguen inquilins i veïns amb una música estrident (perquè es permet això?).
Davant l’hotel hi ha una
espaiosa parada d’autocars. Durant el trajecte que he fet fins arribar-hi, el discórrer de la flota Plana per l’avinguda del Pla de Maset és constant. Un continu. Sembla una inacabable caravana. O una processó sense fi, eterna. Tant d’anada com de
tornada. Vagin camí de Tarragona o de Cambrils. En arribar a la parada del
Molinos Park m’hi he aturat. Volia comprovar si en passen tants, d’autocars, com em semblava. Una
informadora repartia fullets i parlava amb els turistes d’horaris i excursions
que la seva empresa organitza: València, Andorra, Dalí-La Roca Village, Peníscola,
Barcelona, Montserrat... Altres companys seus fan el mateix a cada parada dels Plana.
Fins i tot a la platja van a la caça del turista, preferentment rus. Perquè és el que més gasta. Es tracta d’aconseguir el màxim nombre possible de viatgers. D’omplir els mastodòntics vehicles de la companyia. Un negoci que segurament es deu complementar amb les comissions que l’empresa rep dels centres comercials on els porten. Perquè les coses
funcionen així. El gran perjudicat: el comerç de Salou, que veu com s’esvaeixen milers
de possibles clients i l’esperança de salvar la temporada. No he estat molta estona a la parada del Molinos Park. No
calia perquè, de tants autocars que hi passaven (una autèntica barbaritat, en una direcció o l’altra), de seguida
m’he descomptat.
Tornant cap a casa, un altre cop el fluir incessant dels Plana.
Com és possible que n’hi hagi tants i que actuïn amb absoluta impunitat?
