dimarts, 14 de gener del 2014

El divorci que ve (i II)



L’article de Lluís González al qual ja m’hi he referit apunta la possibilitat que “el PSC podria prestar el seu suport per permetre que els populars aconseguissin l’alcaldia” de Salou. “La clau”, afegeix, “està a saber què farà el PSC. Els socialistes, pel que sembla, estan immersos en la successió de l’actual portaveu, Zacarías Henar, que no serà cap de llista el 2015. Es rumoreja que el PSC podria pactar amb el PP seguint instruccions dels responsables polítics de les dues formacions a Tarragona. Mario García està segur de ser alcalde de Salou a partir de juny i així ho va anunciar en la seva felicitació de Nadal, de manera que aquesta opció [que el PSC doni suport al PP] sembla la més probable i la que el dugui a l’alcaldia”. Anem a veure: per començar, una de les primeres lliçons de periodisme és que els rumors no són notícia. Al contrari, cal defugir-ne perquè poden ser (i acostumen a ser-ho) infundats o interessats. Per tant, el “es rumoreja”, el “sembla més probable” o l’ús del condicional és contrari al rigor periodístic. En segon lloc, el PSC ha deixat ben clar públicament que no pactarà amb el PP una moció de censura contra Granados. És més, li ha demanat més d’un cop a Granados que trenqui d’una vegada amb el PP sense por a quedar-se en minoria, perquè ells es comprometen a garantir l’estabilitat política del consistori. Lluís González diu també al seu article que foren les direccions del PSC i del PP de Tarragona les qui imposarien la nova aliança. Costa de creure que aquest escenari es pugui donar perquè, si pasés, l’endemà, per no dir el mateix dia, un gran nombre de militants trencarien el carnet del PSC. Amb la consegüent trompada en les municipals del 2015. Daltra banda, ja veuríem si els regidors socialistes salouencs acceptarien aquesta imposició del partit! A més, que el PSC doni suport al PP fóra el més semblant a un suïcidi polític, ja que aleshores el nou pacte només serviria per elevar Granados als altars, fent-lo aparèixer com a víctima d’una confabulació, la qual cosa l’afavoriria amb vista a les eleccions del 2015. Queda un darrer punt per tractar: ​​que “Zacarías Henar no serà cap de llista el 2015”. D’acord, però tampoc ho va ser el 2011, no? El número u del PSC és el primer secretari del PSC de Salou, Toni Brull, mentre que Henar, segon de la llista, és qui expressa el parer del partit perquè així ho han acordat. Aquesta manca de precisió del subdirector del Diari a l’hora d’explicar lembolicada realitat política salouenca ve reforçada pel fet que en l’article parla de “l’enuig del regidor d’Ensenyament” per l’assumpte dels llibres de contes. Que jo sàpiga, qui està al capdavant d’Ensenyament és Julia Gómez. I no em consta que hagi canviat de sexe. Quelcom que, per descomptat, tampoc no m’incumbeix. Dalt, Granados (esquerra) i Mario, una relació, la seva, cada cop més freda.