Ferrari Land: massa eufòria

L’anunci de la instal·lació del parc Ferrari a Port Aventura ha generat un cec (i, per tant, irreflexiu) entusiasme col·lectiu. Començant pels polítics, que s’han afanyat a defensar un projecte que no coneixen i del qual semblen ignorar (ai, maleïda memòria!) que ja es va intentar dur a terme, sense èxit, a València. Va ser el maig del 2012. Aleshores va transcendir que la marca italiana automobilística volia construir un parc com el que ara intenta a Salou a la localitat de Xest, al costat del circuit de velocitat. Ràpidament s’hi van aixecar veus en contra, i les negociacions no van reeixir després que Ferrari no garantís que l’obra no suposaria cap cost per a les arques autonòmiques. Ara, en canvi, Ferrari serà una atracció més de Port Aventura, i s’ubicarà en uns terrenys que ens van ser robats (expropiats, segons la terminologia legal). Les xifres d’ara tampoc són com les que es van fer servir amb Xest: els 1.000 milions que es volien invertir a la comarca de la Foia de Bunyol s’han rebaixat fins als 100, tot i que, això sí, es mantenen els 2.000 llocs de treball precari que s’ofertaran gràcies a la nova reforma laboral, mentre guanyen els de sempre. A dalt, l’alcalde de Salou, Pere Granados (CiU), i el seu soci de govern, Mario García (PP). Anant cap a Port Aventura, és clar.