Una de les notícies més retuitejades aquests dies sobre
Salou és una del Diari Sud titulada: Busquen un banyista i el troben en un bar tres hores després. La informació va tenir gran ressò per la indignació que
va aixecar entre la gent. Segons explicava, Salvament Marítim havia desplegat una operació de rescat d’un jove ebri que es creia que desaparegut al mar, quan en realitat,
el molt penques, estava de copes en un bar. Les coses, però, no van ser així. El que
va succeir aquell 12 de juliol va ser el següent: tres amics espanyols de
vacances, un d’ells menor, havien passat la nit de gresca i van decidir banyar-se
a la platja a veure si se’ls marxava la mona. Eren les sis del matí i no volien
arribar a casa pets per por a la reacció dels pares. A l’alçada de la font
lluminosa, van entrar al mar. Però dels tres només en van sortir dos. El menor va voler
gastar-los una broma i es va amagar. Per acollonir-los. I ho va aconseguir, ja
que els altres, cada cop més alarmats, van informar la policia de la
desaparició del company. Immediatament es va activar el protocol habitual en
aquests casos, i Salvament Marítim va enviar dues embarcacions i un
helicòpter a la zona perquè rastregessin la costa fins al Cap de Salou. Va ser
llavors quan el menor es va adonar del merder que havia muntat, però en lloc
de sortir de la terrassa de la gelateria del passeig Jaume I on s’havia amagat, s’hi va quedar confiant a tornar al seu domicili quan les coses estiguessin
més calmades. Fins que la Policia Local el van localitzar. Però no prenent
copes en un bar, com deia la notícia, sinó atemorit, desbordat per l’enrenou que inconscientment
havia creat. Una insensatesa que li pot sortir molt cara. No a ell, que és
menor, sinó als seus pares, que és a qui els pertocaria pagar la factura de l’operació
de rescat. Un sarau que mai oblidaran.
