dimecres, 30 de juliol del 2014

Victòria pírrica de Toni Brull



L’assemblea local del PSC va escollir ahir Toni Brull candidat del partit a l’alcaldia de Salou en les eleccions municipals que tindran lloc el maig de l’any vinent. Segons el PSC, la candidatura de Brull (l’única presentada) va obtenir un ampli suport dels militants socialistes, amb un 64% de vots afirmatius. Un altre 18% van votar en blanc i el 18% restant van ser vots nuls. Però aquestes dades són enganyoses, perquè no expliquen que Toni Brull només va aconseguir 25 vots afirmatius, que els vots en blanc van ser 7, i els nuls, altres 7. Amb la qual cosa, el 64% dels vots afirmatius és dels 39 vots dipositats. Si tenim en compte que el PSC de Salou té 84 militants (poquíssims, un veritable fracàs polític), al final a Toni Brull només l’han votat el 30% dels militants. Per tant, una victòria pírrica. Més agre que dolça.

Llista única

Tot i comptar amb tan minso suport electoral, la victòria de Toni Brull com a alcaldable del PSC estava cantada, ja que la seva llista és l’única que havia concorregut a les primàries. Només li podia haver fet ombra Zacarías Henar, però l’actual portaveu del grup municipal socialista va renunciar a presentar-s’hi per les traves que li posava la direcció del partit de Tarragona, a la qual Henar va titllar d’antidemocràtica. Toni Brull i Zacarías Henar mantenen postures polítiques divergents. Brull representa l’aparell del partit (de fet, en l’assemblea d’ahir va estar acompanyat per l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, qui també és secretari nacional del PSC de Miquel Iceta), mentre que a Henar cal alinear-lo amb el sector crític. La darrera a mostra del desacord que hi ha entre tots dos es va evidenciar la setmana passada, quan Henar va desistir d’interpel·lar l’alcalde, Pere Granados, en el ple municipal. Oficialment, perquè així s’havia pactat en la reunió socialista prèvia. Una explicació que costa de creure, si tenim en compte que és la primera vegada que això passa i que el PSC està dividit en dos grups que ja no s’aguanten.