Dimarts passat, amb motiu del pregó de la Festa del 30 d’Octubre (la de la segregació), l’alcalde de Salou, Pere Granados, va fer una
encesa defensa del nostre municipi. Va dir: “Commemorem i recordem que fa
just 25 anys una majoria de salouencs, units com un sol poble i sota un mateix
desig, després d’un llarg i complicat procés, aconseguien fer realitat allò pel
qual havien lluitat durant 10 anys amb la raó i la justícia”. Paraules molt encomiàstiques
les teves, Pere, però on eres tu llavors? Què vas fer per Salou perquè ara te n’enorgulleixis tant de ser salouenc? Que potser vas anar a alguna manifestació? Siguem
clars, Pere: tu no formes part de la majoria a la qual vas al·ludir en el teu discurs. Ni quan el 1980 es van recollir les signatures, ni quan el 1989 el
Tribunal Suprem va donar la segregació i va començar la disputa amb Vila-seca i
la Generalitat. No hi eres perquè vas passar de tot, no et vas significar en
res. Ni en la segregació ni en la vida ciutadana. En canvi, que fàcil i bonic és penjar-se les medalles, acaparar el protagonisme, un cop la guerra s’ha
acabat! Millor hauries fet deixant parlar als que sí hi van ser.
