Si algun innocent es creia que el carril bici del passeig
Miramar es podia dissenyar pitjor (el van fer passar pegat a l’edifici de
Capitania sense adonar-se que en obrir-se les portes del darrere de les botigues el ciclista es fotia de lloros), doncs que vagi al final del passeig de Jaume I i descobrirà que
a Salou no hi ha límits per fer-ho malament. És el que passa
quan es fan prevaler criteris polítics (l’ecologia ven molt, tot i que en
el fons els importa un rave) sense tenir ni puta idea de res. Anem per feina, que avui és llarg: el peculiar nou carril bici comença al final del passeig, just abans d’arribar a la font
lluminosa, i enllaça amb l’avinguda del Batlle Pere Molas (l’autovia cap a
Vila-seca) després de seguir nombroses giragonses. Arrenca al carrer de la Verge del Pilar. Prèviament, el ciclista ha
de creuar el passeig Jaume I al costat del pas de vianants (foto 1). Tot i
això, no us en refieu gaire, ja que encara que el ciclista té preferència els
cotxes acostumen a anar follats. El primer problema seriós amb què ens trobem és que el carril bici és
massa estret. Per anar bé, hauria de tenir 2,5 metres d’amplada, si és de doble
sentit (com és el cas), o d’1,5 metres si és d’una sola direcció. Així ho
recomanen diferents associacions ciclistes.
El segon problema és que hi ha guals (foto 2). És a dir,
que hi haurà vehicles que envairan el carril bixi quan hagin d’entrar o sortir
per aparcar. El pitjor, amb tot, vindrà quan hagin de descarregar els camions
que reparteixen als bars i discoteques (foto 3) que hi ha al carrer, molts dels
quals tenen l’entrada de clients a l’avinguda d’Andorra mentre que reserven la part del darrere (és a dir, el carrer de la Verge del Pilar) per a càrrega i descàrrega.
En arribar al final del carrer de la Verge del Pilar, el
carril bici gira a l’esquerra i discorre pel costat esquerre del carrer Major.
Després de creuar el carrer de Rodríguez Pomata, gira a la dreta per agafar el
carrer de Josep Carner. Aquesta cruïlla (foto 4) és perillosa perquè els
ciclistes segueixen tenint preferència i els cotxes que van pel carrer
Major acostumen a anar a tot drap.
Bé, en el supòsit que no passi res (tant de bo sigui així), des del carrer de Josep
Carner s’arriba al carrer del Nord, on el ciclista segueix mantenint la
preferència de pas. Es repeteix aquí el mateix problema que abans: s’ha de
creuar un carrer per on els cotxes acostumen a anar ràpids. Tot seguit ve
l'autovia de Reus. Per creuar-la, si el semàfor està vermell (foto 5, aquesta
foto és de tornada, no d’anada), el ciclista haurà de baixar de la bicicleta i
pitjar el botó que hi ha al costat dels vianants, i continuar per darrere de
l’oficina que el Patronat de Turisme té a la plaça d’Europa.
Es produeix aquí una altra bestiesa: per crear el carril
bici s’ha pres espai als vianants (fotos 6, 7 i 8), quelcom que no s’hauria de fer
mai. Repeteixo: mai. Conclusions: a més de perillós, el nou carril bici és complicat perquè
dóna massa voltes i generarà problemes de convivència, que és tot just el que es pretén evitar. En resum: crec que molt poca gent l’utilitzarà. Per no parlar de
l’incivisme (foto 9, feta a la mateixa autovia de Reus, abans d’arribar a la plaça d’Europa, tot just creuat el carril bici).
