M’han passat aquesta fotografia del cementiri. Va ser
presa ahir i és un magnífic exemple de com malbaratar aigua a tort i a dret.
Des de l’aixeta, que aboca el líquid sobre una galleda gegant ja pena a vessar,
fins a l’estructura de la font, dotada d’un enginyós sistema d’aspersió cap
enrere. Aquest matí hi he anat i el problema ja estava resolt: han tallat
l’aigua, segurament perquè si algú en necessitava, ja plovia. Per cert, al
tanatori hi havia un difunt. Però era tan intensa la pudor de claveguera, que
molts dels familiars i amics no han tingut més remei que sortir de la sala i
esperar al vestíbul d’entrada del cementiri.
