Una de les coses que més m’agrada de la política és la
noblesa que l’envolta. Et pots barallar amb el rival ideològic i dir-li de tot,
però un cop acabada la batussa, tan amics. Fins i tot pots difamar,
humiliar i fer-li va dida impossible a l’adversari, però al final tot es
perdona, és com si res no hagués passat. Vejam dos exemples agafats a l’atzar. Un
és el del regidor Dani López (PSC). El 2011, poc abans de les municipals i sent
alcalde el pseudoconvergent Pere Granados, l’ajuntament va denunciar que López,
regidor de Joventut entre el 2007 i 2009, en connivència amb un tècnic de
l’àrea, el llavors també socialista Aitor Arruego, van fer pagaments irregulars. L’import del desfalc, segons l’ajuntament, era de 44.000 euros. Mai
més se’n va a tornar a saber res més d’allò i la denúncia municipal va ser
considerada una maniobra electoral.
Represàlia política
L’altre cas afecta el també regidor
socialista David González. Va ser acomiadat de l’ajuntament el 2009, on
treballava com a tècnic. Això va passar immediatament després que Granados li
prengués l’alcaldia al PSC gràcies a una moció de censura. Segons el Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya, l’acomiadament de González va obeir a raons polítiques, i va obligar el consistori a indemnitzar-lo pels sis mesos de
contracte que encara li quedaven. El passat 21 de desembre el PSC, amb quatre
regidors (entre ells Dani López i David González), va signar un pacte de govern
amb Granados que li atorga a aquest la majoria absoluta que necessita per manar
sense problemes. No importa que Granados mai s’hagi disculpat (si més no
públicament) per aquelles calúmnies. Al contrari, tot està perdonat, i els 12
membres de l’actual equip de govern semblen realment feliços, una família nombrosa retrobada. Perquè del que es
tracta és de garantir la governabilitat. Amb amnèsia, pel bé de Salou. D’aquí la noblesa de la política.
