El 7 de juliol de 1995, la Comissió Cívica Carnavalera
Popular, la famosa CCCP no soviètica, va enviar una carta al llavors regidor de
Joventut i Lleure de l’ajuntament de Salou, Jesús Barragán, en què demanaven
ajuda al consistori per organitzar el carnaval de l’any següent, tenint en
compte l’èxit que assolia, la promoció turística que suposava per a la capital
de la Costa Daurada i les dificultats econòmiques que travessava la CCCP per
tirar endavant una festa tan atrevida. A l’escrit no se sol·licitava res de
l’altre món: disposar d’un local on poder treballar i reunir-se, publicitat en ràdio i
premsa, subvencions per als participants, un lloc on pronunciar el pregó i fer
els balls (ja que sempre els posaven pegues) i cinc milions de pessetes per
cobrir despeses, una minúcia si es compara amb els 20 milions que es portava la
comissió de la festa major d’hivern, menys concorreguda que el carnaval. Ni
Barragán ni ningú de l’ajuntament es va dignar a contestar la carta. Només,
quan faltaven pocs dies per al carnaval de 1996, i sabedors que els de la CCCP
no tenien temps ni diners per muntar-la, els van preguntar amb mala intenció: “Que no
feu carnaval aquest any?”. Efectivament, l’ajuntament de Salou tenia ganes
de carregar-se el carnestoltes, perquè era una festa que no controlava, i ho va aconseguir. I no només això: els governants locals de l’epoca seran recordats com els amargats polítics que van aconseguir que Salou sigui dels pocs
municipis on no se celebra la festa més divertida i irreverent per antonomàsia.
(Foto: Recordant Salou).
Més informació: Per què no hi ha carnaval a Salou (I), (II), (III), (IV), (V).