Més enllà de
les responsabilitats polítiques que en aquesta santa casa mai no s’assumeixen,
la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que anul·la les llicències
d’obres i d’obertura del restaurant Vil·la Alexander critica durament la tasca
portada a terme pels tècnics municipals. Perquè a ells corresponia “el deure
d’efectuar un seguiment de l’execució de les obres per verificar-ne l’estricta
adaptació al projecte aprovat” i garantir “l’estricte manteniment dels elements
a preservar”. Dit d’una altra manera: si haguessin fet bé la seva feina, no
s’haurien perpetrat els excessos urbanístics ara invalidats.
Informes tècnics gens rigorosos
El tribunal també carrega contra els informes “dels anomenats
prestigiosos arquitectes” de l’ajuntament, els dictàmens dels quals
prenien per ximples els magistrats. D’un d’ells (Batlle Caravaca) diuen que “es
basa en vagues generalitats, limitant-se a descriure l’edifici i confirmant,
entre moltes altres coses, l’obligació de separació de tres metres entre
edificis [es refereix a la cuina del darrere del xalet, distància que no es va
respectar]”. És a dir, explícitament es reconeix que l’ajuntament havia actuat malament, quan l’informe el que pretenia era defensar el contrari. I “no menys vaguetat i indefinició es desprèn del dictamen
elaborat pel Sr. Ulloa [l’altre arquitecte], qui es limita a confirmar el parer
del tècnic municipal”.
Polítics negligents
Els magistrats també recorden a la
sentència que “l’atorgament de llicències, siguin urbanístiques o
mediambientals, no s’ha de produir exclusivament sota criteris merament
estètics o funcionals, sinó que ha d’atendre al fet que el projecte d’obres o
d’activitat que s’hagi d’autoritzar compleixi amb tota la normativa”. En resum,
que els polítics van ser els primers a incomplir la normativa municipal. I així
ens va, que quan els convé miren cap a un altre costat.
