dimarts, 21 de maig del 2024

Salou obrirà un centre de fongs gurmet al pipicà

 


Els fongs han estat sempre un ingredient indisociable de l’alta cuina internacional. Especialment, en les destinacions turístiques massificades. Amb la finalitat de garantir una qualitat encara més gran de la seva gastronomia, l’Ajuntament de Salou obrirà un centre de producció micològica en terrenys del pipicà que hi ha al costat de l’ambulatori.

De fet, ja han començat els treballs de construcció d’aquest modern centre, que consisteixen bàsicament a no escombrar el terreny (és a dir, deixar-lo brut i abandonat), aconseguir que les fulles es podreixin i després s’assequin, permetre que les escombraries campin a plaer, perquè no es recullen, i finalment fomentar la presència de rates.

Tot això garanteix l’aparició dels fongs i les seves espores que després, traslladats als plats, afavoreixen un ús culinari de màxim nivell. Un mètode innovador i sostenible aquest, per obtenir fongs de primera qualitat, que sens dubte revolucionarà el món dels fogons a escala planetària.


Salou intenta captar ara el turisme coreà

 


El Patronat de Turisme de Salou va assistir a la Fira Internacional de Turisme de Seül (Corea del Sud), celebra fins al proper 12 de maig.

Salou va aprofitar la trobada per donar a conèixer el seu potencial turístic, amb l’objectiu de desestacionalitzar la temporada turística.

El turisme coreà a Catalunya és un sector en creixement. Salou busca atraure aquest turisme que demana una oferta que no estigui basada exclusivament en sol i platja. (Font: Ajuntament de Salou).

Doncs pobres del que vingui, perquè s’avorriran com una ostra, ja que a la capital de la Costa Daurada sol i platja (i bars, moltíssims bars) és l’únic que hi ha.

Salou registra la població més estacional de la demarcació

 


La comarca del Tarragonès és, en termes absoluts, la que més població estacional rep de tot Catalunya (55.644 persones). Així es desprèn de les darreres dades publicades per l’Institut d’Estadística de Catalunya que fan referència al 2022.

Si el desglossament es fa per municipis, Salou, amb 27.857 persones, és el segon amb més població estacional després de Barcelona (74.457). (Font: Diari de Tarragona).

No m’estranyen aquestes dades. Des que l’alcalde, Pere Granados, ens va deixar sense trens, ens trobem en via morta. I a sobre, també posa entrebancs al tramvia.

Residents o turistes, igual desconsideració

 


En l’última urbanització de Mont-roig on vaig viure succeïen coses. La més notòria era la territorialitat dels primers colons que mai van considerar als qui estàvem de lloguer com més iguals. El president era maco i disposat a ajudar, però les conductes qüestionables no tenien fàcil mediació.

Al segon dia d’instal·lar-me, una dona furiosa em va aixecar la veu i el dit amenaçadorament perquè la meva gossa bordava responent als altres gossos de les cases pròximes. L’endemà, gairebé me la van liquidar amb mata-rates. Va viure gràcies al meu marit i al AniCura de Cambrils. No vaig poder demostrar qui va ser, però vaig descobrir una cosa que no havia sentit fins llavors: odi. I sense objectiu.

Un veí va plantar un castell inflable enmig de la via pública, totalment comprensible, ja que el seu jardí estava ocupat amb una rampa per a patinadors el soroll de la qual va estar torturant-nos durant llargues temporades just quan més somnolència ens queia damunt. A més, aquesta casa tenia una clàusula especial de dret de pas per a poder portar la llenya a casa d’una veïna gran i vídua, però no va tenir cap objecció a construir una caseta i treballar en un autèntic taller mecànic, deixant a la senyora a la mercè de la bona voluntat i el preu extra del tractorista proveïdor i a nosaltres fins al capdamunt de serres, soldadures i martellades. En la mateixa zona, altres dos veïns, disparaven a matar als coloms en els pins que queien morts en els nostres recintes, era igual que vingués la patrulla forestal, van continuar matant-les. El carrer s’ocupava per a celebracions d’adults fins a altes hores de la matinada, sense permís municipal i de sobte quinze cotxes de persones no residents creaven un embut, sense poder entrar ni sortir —un incendi o una emergència mèdica serien un desastre— però la comunitat de propietaris el considerava un gest de bon veïnatge. El repartiment de gentilesa, ja veus, era peculiar.

Aquestes molèsties no són comparables a les causades pels lloguers turístics ni als estrictes controls de contaminació sonora que s’apliquen als hotels. En cada grup d’edificis es repeteixen les obres que no respecten l’horari, els nens que només saben jugar xisclant, especialment en les piscines comunitàries i les famoses xerrades nocturnes a les terrasses. Són activitats dels residents locals, encara que els turistes creuen que les seves vacances de borratxera i escàndol tenen prioritat sobre la nostra existència. S’han convençut que els necessitem i inclouen l’abús en el paquet, això també és conseqüència de l’oferta barata.

Vivim apilats i condemnats a això que a la meva casa faig el que em dona la gana, encara que el seu pati, com diu la cançó, no és particular. Un balcó és un portaestendard de nacionalismes, aparador de misèries i amplificador de soroll que va rebotant d’una paret a una altra de manera que a la 1 i mitja de la matinada les riallades i la xerrameca no et deixen dormir amb la finestra oberta ni tancada. Signes de poca consideració cap als altres. El fastiguejo es van incorporant a la nostra rutina i es consent per no semblar mals veïns. Hi ha dies que em ve de gust contraatacar amb els altaveus en pla Apocalypse Now, amb la Cavalcada de les Valquíries de Wagner. Després em passa. Aquesta fantasia èpica —de megalòmana no tinc res— supera la ficció de la pel·lícula de Francis Ford Coppola, una còpia de l’ús que se li va donar per a introduir les aparicions de Hitler. La seva propaganda va impactar valent-se de la grandiositat de la partitura, en presentar l’avió de transport militar Messerschmitt 323 en el NO-DO 53 B del 3 de gener de 1944. Davant la dimensió de la batalla en el bloc, valoro les meves forces i sé que la possible resposta ofensiva de reggaeton amanit de bramuls i mugits sempre serà pitjor.

Segurament estic assilvestrada, he passat molts anys en cases independents i no m’adapto a la vida en el bloc de pisos a Salou.

Queda telefonar a la policia que per escassetat d’efectius, no pot assimilar tantes queixes. Viu i deixa viure? On?

Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.

dilluns, 20 de maig del 2024

Salou, la ciutat on les papereres mai no fan vacances

 


Salou no perd mai la seva essència. Tant és que sigui hivern o estiu. Tardor o primavera. Les papereres de la capital de la Costa Daurada sempre estan plenes.

D’aquesta manera, als habituals de la temporada baixa s’hi sumen ara els visitants de temporada alta, els quals, tot sigui dit, no en tenen la culpa, del desgavell, sinó un servei de neteja de tot insuficient.

Ja pot anar l’alcalde a fires turístiques i reunions d’alt nivell. No serveixen de res perquè la imatge que perdura i ens identifica sempre és la mateixa: brossa a cabassos.

Ah, que me n’oblidava! Algú em pot confirmar si la sofisticada paperera de dalt forma part de la nova contracta de la recollida de residus, que ens costarà 106 milions d’euros els pròxims dotze anys?

L’alcalde més quimono

 


Dissabte passat, es va disputar el III Torneig Internacional de Judo Vila de Salou per equips. L’Ajuntament no ha facilitat informació del campionat. Sí que ha publicat, en canvi, per si a algú li interessa, fotos de l’alcalde, Pere Granados.

Per cert, ja que parlem de Granados. Sabeu aquell que diu... Va un judoka a la botiga d’esports i li pregunta al dependent:

—Què necessito per ser un campió de judo?

A la qual cosa el dependent li respon:

—Un quimono.

El judoka mira fixament l’empleat, somriu clarament i contesta:

—Així m’agrada, que reconeguis que si em faig tantes fotos és per qui mono que soc.

Contaminació motera a Salou

 


Dissabte passat, l’alcalde de Salou, Pere Granados, va donar la benvinguda als 800 participants de la XI edició del puntApunta, una concentració motera organitzada per BMW Motorrad i que ha discorregut des de Santander fins a la capital de la Costa Daurada.

Durant el seu parlament, Granados va recordar que “per a nosaltres, l’esport, sigui de motor o d’altres modalitats, és molt important, ja que estem treballant molt intensament en aquest àmbit amb l’objectiu de desestacionalitzar la temporada turística”. (Font: Ajuntament de Salou).

A veure, Pere, allò no era esport, sinó una excursió. I una excursió molt contaminant. Tant des del punt de vista atmosfèric com sonor. Sobretot si a les vuit del matí del diumenge ja posen les motos en marxa i les acceleren pel sol fet de deixar-se notar i cremar gasolina fins que foten el camp.

Però és clar, tu sempre venent motos.

Càmping de caravanes a la Torre de l’Esquirol

 


Fa un any, una veïna de Cambrils denunciava la massiva ocupació de caravanes en els carrers pròxims a la Torre de l’Esquirol.

“De veritat, Ajuntament de Cambrils, creieu que és normal que les caravanes aparquin a la via pública sense més ni més?”, preguntava al consistori.

Un any més tard res no ha canviat i el problema hi persisteix. “Quines mesures esteu portant a terme per donar resposta a aquesta situació? La via pública a l’Esquirol s’ha convertit en un càmping de caravanes. Feu alguna cosa ja!”, torna a insistir.

De moment, amb Klein o amb Clúa d’alcaldes, el càmping gratuït continua obert.

diumenge, 19 de maig del 2024

Salou vol atraure turistes australians amb trens xàrter

 


L’Ajuntament de Salou, en la seva incansable cerca per atraure nous visitants perquè a Salou hi falta gent, ha decidit obrir-se a un mercat turístic fins ara inexplorat: l’australià. Per això, ha posat en marxa un ambiciós projecte de perforació de túnels que uniran Salou amb Austràlia.

Els túnels, que comptaran amb tecnologia d’última generació, acolliran trens xàrter (una brillant idea de l’alcalde de la ciutat) que transportaran onades de turistes aussies directament a la nostra assolellada costa.

I on serà l’entrada d’aquest túnel intercontinental, l’estació central, per dir-ho d’alguna manera? Doncs en un lloc que no podia ser més estratègic: en els terrenys que ocupa el pipicà que hi ha al costat de l’ambulatori. De fet, els treballs de perforació ja han començat, tal com es pot apreciar a les fotos.



Imagineu l’escena: turistes australians desembarcant a Salou a punt per gaudir de les nostres platges, la nostra gastronomia i, per descomptat, de les nostres innovadores infraestructures. Per quedar-se bocabadats!

A més, també podrem contemplar infinitat de cangurs passejant pels carrers. I coales prenent el sol a la platja. Serà un espectacle sense precedents! I per descomptat, això també comportarà un boom econòmic per a la ciutat, amb la creació de nous llocs de treball i l’augment de les vendes en comerços i restaurants. Perquè no tot han de ser bars!

Pel que fa als gossos que utilitzen el pipicà, els seus propietaris podran portar-los ara a fer les seves necessitats a Camberra i fer el camberro (oh, quin acudit més dolent!). D’aquesta manera, faran nou amiguets i es reforçarà el nostre llegat intercultural.

Salou reconeix que malbarata aigua perquès és de l’Ebre

 


L’Ajuntament de Salou ha informat que les fonts més emblemàtiques del municipi han entrat en funcionament aquest cap de setmana (cosa que no és del tot certa, ja que la font cibernètica bé que es va activar amb el concurs de misses).

A la nota, el consistori recalca que si no han engegat les fonts abans és per solidaritat, atès que “Salou forma part de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, la qual no està afectada per les restriccions hídriques decretades per la Generalitat”.

Una afirmació que es contradiu amb el que s’afegeix tot seguit quan es reconeix que “les fonts han estat fora de servei durant més d’un any a causa de les restriccions”. (Font: Ajuntament de Salou).

En què quedem, doncs?

A banda d’això, el govern de Salou ha incomplert sistemàticament els decrets de la Generalitat contra la sequera, principalment amb el rec de jardins públics. Bàsicament perquè, com a l’Aznar, al nostre alcalde ningú li ha de dir el que ha de fer.

És més, la sequera actual a Catalunya s’arrossega des de la tardor del 2020, després del darrer gran episodi de precipitacions associat amb la tempesta Glòria a principis d’aquell any. Des de llavors, s’ha acumulat un dèficit de precipitacions que ha afectat significativament el país, intensificant-se especialment des de l’estiu del 2021, quan l’Ajuntament encara celebrava festes d’escuma, malbaratant litres i litres de tan preuat líquid i desoint les repetides crides d’atenció sobre el fet que anàvem per mal camí.

I ara venen i es pengen medalles. Com amb els museus, quanta hipocresia!


Salou i el museu de la hipocresia

 


Coincidint amb la celebració del Dia Internacional dels Museus, la regidora de Cultura, Julia Gómez, ha volgut destacar la importància de visitar i cuidar els centres museístics, considerant-los essencials per a l’aprenentatge i el desenvolupament cultural de la comunitat.

Gómez, que també és regidora d’Ensenyament, fa una crida a la ciutadania perquè reconegui i valori la riquesa que aquests espais representen per a la societat. “Els museus no són només custodis del nostre passat, sinó també centres d'aprenentatge viu i dinàmic que enriqueixen la nostra comprensió del món”, ha afirmat. (Font: Ajuntament de Salou).

Quanta hipocresia! Ens pot dir la regidora quants museus hi ha a Salou?

Batejos de la Lucía, el Pau, l’Olivia, l’Izan i la Carmen

 

El dissabte passat, 11 de maig, es varen celebrar a la parròquia de Santa Maria del Mar de Salou els batejos de la Lucía María Díez Tomeskoba i del Pau Muñoz Raieri.

El diumenge, després de la missa major de les 12 del migdia, el d’Olivia Jiménez Muñoz i el d’Izan Cantarero Castillo i Carmen Hernández Ruiz a l’església de Sant Esteve de Vila-seca.

Primeres comunions

 

Dissabte passat, 11 de maig, Clàudia Asensio Stoppa, Sara Beltrán Espadero, Helena Goicoechea Llauradó, Martina Iriarte Bianchi, Mireia Martínez Moreno, Juan Toro Mayo van rebre l’Eucaristia per primera vegada a la parròquia de Santa Maria del Mar de Salou.

Avui, diumenge 19 de maig, a les dotze del migdia, primera comunió de Lya Victoria de León Toro a l’església de Sant Esteve de Vila-seca.

dissabte, 18 de maig del 2024

Necrològica: Anton Ginovart Bertrán

 

Ha mort l’Anton Ginovart Bertrán, de 85 anys. 

Pescador i home de mar de tota la vida, l’Anton era el sogre de l’Esteve Ferran Gombau, fill de l’alcalde Esteve Ferran Ribera i regidor a l’Ajuntament de Salou.

El funeral se celebrarà demà diumenge, 19 de maig, a les onze del matí a la parròquia de Santa Maria del Mar. Vetlla: sala 1 del tanatori municipal.

Salou ofereix cursos gratuïts de reciclatge per als veïns

 


Tip d’ensopegar amb rajoles trencades, lluitar contra portes encallades o contemplar amb resignació les obres inacabades que ornamenten la teva ciutat? No et preocupis més! L’Ajuntament de Salou té la solució: cursos de reciclatge perquè els veïns es converteixin en mestres del bricolatge i arreglin els nyaps municipals.

Sí, has llegit bé. Davant la incapacitat o desinterès d’alguns regidors de l’equip de govern, el consistori salouenc ha decidit apostar per l’autogestió veïnal. A través d’aquests cursos gratuïts, els ciutadans aprendran les nocions bàsiques de paleta, fontaneria, electricitat i altres menesters que els permetran arreglar petits desperfectes al seu entorn.

Exemples de nyaps a reparar? Els que vulgueu! El fanal que no s’encén, els forats a la vorera que han torçat més d’un turmell o el passador de la porta del pipicà al costat de l’ambulatori que no tanca perquè està desnivellat (foto de dalt).

Gràcies a aquest curs els veïns podran arreglar totes aquestes i altres obres menors sense molestar ses senyories.

Vinga, mans a l’obra i adeu als bunyols municipals!

Santoral: Sant Pere Bailón

 


Ahir va ser Sant Pasqual Bailón. Aquest frare franciscà és patró de les cuineres. L’alcalde de Salou no es diu Pasqual, sinó Pere. Però també és devot seu perquè li agrada que els altres ballin al so que ell toca. Una submissió absoluta que cuina a foc lent. Fins que els fa desaparèixer del mapa, tal com ha passat amb ERC.

Solidaritat de postureig

 


El govern de Salou es va sumar ahir al manifest redactat pel Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat amb motiu del Dia Internacional contra la LGBTI-fòbia. Ho va fer mitjançant la publicació d’una notícia que explicava les línies bàsiques del manifest, quan les celebracions anteriors s’havia elaborat un manifest propi.

A més, la foto que acompanya la notícia és de tres cadires del carrer Ponent pintades amb el color de la bandera irisada.

Unes cadires van ser pintades fa dos anys, amb la qual cosa cal deduir que l’equip de govern s’ha limitat a complir l’expedient per quedar bé abans que expressar el seu veritable compromís amb una causa que a alguns d’ells els afecta molt directament.

En resum: una mostra més de les poques ganes de treballar dels que només es mouen per postureig.

Cambrils, seu d’un campionat de futbol per a policies

 


Cambrils acull aquest cap de setmana el Campionat Internacional IPA de Futbol 7 per a policies, que arriba a la seva sisena edició. Hi participen 25 equips de cossos policials provinents de diferents països europeus. 

La novetat d’enguany és un partit femení amistós entre l’equip d’IPA Tarragona i l’equip de Mossos d’Esquadra de Barcelona, que inicia el camí per augmentar la participació femenina en les properes edicions del torneig. (Font: Ajuntament de Cambrils). 

Ara per ara, es desconeix si els agents, en cas de disputa, recorreran a les pilotes de goma, com és tradicional en el col·lectiu.

divendres, 17 de maig del 2024

El gran encert de construir el pipicà al costat de l’ambulatori

 


Els que em llegeixen saben que sempre he estat un defensor a ultrança de l’alcalde de Salou, Pere Granados. Perquè és una persona honesta, íntegra, justa, responsable, per la seva capacitat de lideratge, per la seva empatia, la seva comprensió, la seva transparència i també perquè és un hàbil negociador que sap prendre les millors decisions en qüestió de segons. Vaja, que la seva paraula va a missa.

La llista de qualitats del Pere Granados fora interminable, si ens hi poséssim. Però és que, a més, també destaca per altres aptituds, principalment per la seva visió de futur i el fet d’haver estat un avançat al seu temps.

N’és una prova el pipicà que hi ha a prop de l’ambulatori. S’hi va construir per indicació expressa seva. L’objectiu era poder atendre amb absoluta celeritat els qui patissin algun accident passejant el gos. Un accident fruit de la poca cura que els seus subalterns tenen amb la ciutat i el conjunt de les instal·lacions municipals.

Una culpa que, naturalment, no és seva sinó de la colla d’ineptes que l’acompanyen. Només cal veure aquesta paperera, completament rovellada; t’hi enganxes i només has de córrer 200 metres fins a l’ambulatori perquè et posin la vacuna del tètanus! O una cuixa ortopèdica, si l’enganxada és de les bones.

Ho veieu com Granados va ser un precursor, un pioner a l’hora de vetllar pel benestar dels veïns? Repeteixo: qualsevol ferida que us feu al pipicà no és res; el centre mèdic és a només 200 metres. Segur que no arribes dessagnat gràcies a ell i al seu talent per avançar-se al futur!

Salou renova el seu compromís amb el moviment LGBTIQ+

 


El govern de Salou (la mateixa nota reconeix que no ha demanat afegir-s’hi als partits de l’oposició) s’ha sumat al manifest del moviment LGBTIQ+ amb motiu del Dia Internacional contra l’Homofòbia, la Transfòbia i la Bifòbia, que se celebra avui.

“Aquest document, que el Govern salouenc subscriu, no pretén celebrar només un moment històric per a la comunitat —l’eliminació de l’homosexualitat de la llista de malalties mentals de l’OMS fa 34 anys—, sinó que també subratlla la necessitat de continuar lluitant contra la LGBTI-fòbia que persisteix en molts àmbits de la societat”, explica la nota.

El manifest ha estat redactat per la Generalitat i insta a l’aprovació d’una llei integral de reconeixement del dret a la identitat i expressió de gènere. (Font: Ajuntament de Salou).

Sobta que a la nota no hi hagi declaracions de l’alcalde, Pere Granados, ell que és tan sensible a tot això.

TVE Catalunya recorda les cases modernistes i noucentistes de Salou

 


El passeig de Jaume I de Salou és molt més que una simple via per als vianants al costat del mar. És un testimoni viu de l’esplendor arquitectònic de principis del segle XX, quan les famílies adinerades van escollir aquesta localitat com a destí per passar els seus estius.

Nerea Sanfe, presentadora del programa De Carrer conversa amb Ferran Llauradó sobre el privilegi que implica viure en un dels famosos xalets històrics del passeig de Salou. Es tracta d’una sèrie d’edificacions que l’aristocràcia va edificar al costat de la platja en plena eclosió del moviment modernista. Aquests habitatges, de fet, van suposar els primers apartaments turístics d'una ciutat com Salou.

 

Els inicis

 

Tot va començar l’any 1919, quan les primeres famílies acomodades van decidir establir-se a Salou. Amb ells, van arribar els primers xalets modernistes, obra de l’arquitecte Josep Simó i el contractista Pau Bartolí. Així va néixer el passeig de Jaume I, avui en dia l’epicentre del turisme de la ciutat.

Aquests xalets, considerats una manifestació arquitectònica de l’organització social i econòmica de l’època, van pertànyer principalment a famílies burgeses amb un alt nivell econòmic, moltes d’elles originàries de Reus.

Un dels més coneguts és el Xalet Bonet o Voramar, construït el 1921 amb la col·laboració d’un dels arquitectes de Gaudí. Destaca pel seu gran valor estètic, amb elements propis del modernisme tardà i magnífiques pintures murals.



Altres xalets destacats inclouen el Xalet Pellicer o Vila Enriqueta, utilitzat com a seu republicana durant la Guerra Civil, i el Xalet Recasens o Torremar. Aquest elegant xalet es distingeix per les seves línies austeres i refinades, distribuïdes en dues plantes. Hi destaquen dos elements significatius: el porxo d’entrada, amb columnes imponents, i la torre-mirador, que compta amb quatre finestres coronades per tres arcs. L’arquitecte Josep Simó va optar pel neoclassicisme beaux arts, caracteritzat per la presència de garlandes vegetals i frontons sobre les obertures, conferint a l’edifici una elegància intemporal.

Després d’una restauració el 1994, avui en dia alberga la seu del Patronat de Turisme de Salou, convertint-se en un punt de referència per als visitants de la localitat.

 

La ruta dels xalets

 

La ruta pels xalets es pot fer a peu i ofereix una visió única del patrimoni arquitectònic de la zona. A més, l’any 1968 es va commemorar el 50è aniversari de la finalització del Xalet Bonet, construït per l’arquitecte Domènec Sugrañes i propietat de la família Bonet, que encara avui continua mantenint viu el seu llegat a través d’una remodelació realitzada per Pere Bonet i la seva esposa.

El passeig, concebut pels propietaris de les cases per disposar d’una rambla davant de les seves llars, s’enorgulleix d’albergar més de 300 palmeres canàries. Aquestes van ser plantades pels mateixos propietaris en record de les seves relacions amb els negocis d’ultramar dels indians, i algunes d'elles tenen una antiguitat que supera els 100 anys. (Font: TVE Catalunya).

Un llegat cultural que l’Ajuntament no vol

 


Abans de la pandèmia, vaig contactar amb el senyor Jesús Barragán mitjançant Facebook per a preguntar-li a qui havia de dirigir-me amb la finalitat de fer donació del material audiovisual d’Escola Carol Dansa Salou 1994-2002. El senyor Barragán, que sap molt bé tot el que vàrem treballar i invertir per la dansa a casa nostra, em va atendre amb eficàcia i celeritat, al cap de pocs dies tenia comunicació per correu electrònic per a començar a gestionar aquesta donació.

Va arribar la pandèmia. Va passar. I quan vaig voler reprendre la comunicació que es va tallar sobtadament no vaig obtenir resposta. He intentat contactar amb diverses persones, que em coneixen, i cap m’ha contestat.

Això no és una queixa.

Estic sol·licitant a alguna entitat cultural de Salou que vulgui rebre el meu llegat personal i professional que es posi en contacte amb mi per a assegurar-me que aquest material no es perdrà i quedarà a la disposició de la ciutadania. D’igual manera que queda un llegat al districte de Sant Martí de Barcelona, on vaig néixer, ballar i viure fins als trenta-un anys sent ja coreògrafa a TV3 amb el meu propi ballet Elite’s Showsent.



En aquest cas és un regal a les 300 famílies que em van confiar als seus fills per a aprendre dansa i valors de convivència i companyonia a la meva escola.

Un llegat de 300 alumnes entre 3 i 18 anys que van alegrar la vida als seus veïns, sense comptar amb la infraestructura i avantatges del TAS. Que van omplir l’envelat a la festa major d’hivern. Van ser cheerleaders del Club de Bàsquet. Van fer xous propis al Parc de Nadal, el concurs d’animació de carrer de Nadal, Salou de Moda, la Biblioteca i les Nits Daurades.

Van donar espectacle en la carrossa del Patronat de Turisme pel Cos Blanc. Van representar a Salou en concentracions de FesDansa de Barcelona i van actuar en moltes causes benèfiques per l’IMSERSO amb el Patronat, i la Lliga Contra el Càncer, en concret en llocs emblemàtics de l’oci nocturn com Galas i Pachá. Algunes ballarines salouenques, una d’elles regidora actualment, van ser les sirenes —sense intervenir en l’explotació animal— de l’espectacle Splash Show, el segon del món l’any 2003 a Aquopolis La Pineda.

Són quatre arxivadors amb fotos i premsa, i un llapis de memòria amb prop de 90 vídeos que he digitalitzat.

Sembla que hi caben en un prestatge a l’Arxiu de l’Ajuntament, però amb tanta dificultat, fa l’efecte que algú no ho vol. La cultura de Salou és de tots i aquest llegat ho és per mèrit propi, no depèn d’un tècnic o un regidor.

Això ho pot comprendre qui no ha tingut sempre una càmera de vídeo o de fotos a l’abast, qui s’ha perdut l’actuació d’un fill en un festival o qui ja no té un familiar viu ni sap on trobar els seus records.

Això ho pot comprendre qui dona el que té per la satisfacció dels altres i per la gran força emocional d’una època en què cada gest de la nostra part es va apreciar i aplaudir. Els fills de les meves alumnes (i alguns nens) que ara són mares (i pares), també mereixen disposar d’aquesta memòria de la ciutat.

Moltes gràcies.



Al Facebook se’m troba de pressa o en carolinafigueras.jimdo.com en la pestanya contacte.

Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.

ATENCIÓ: imatges amb propietat sense interès d'explotació comercial. Aquestes menors ja són adultes. Prohibit l'ús fora d'aquest bloc. Si no vol aparèixer faci-ho saber indicant la seva identitat i es pixelarà.

dijous, 16 de maig del 2024

Vacances a l’obra

 


Una turista gal·lesa ha denunciat davant la seva agència de viatges la tortura diària que pateix a causa del soroll ininterromput de les obres que es fan al Regina Gran Hotel de Salou. Des de les vuit del matí fins a les cinc de la tarda. Sense parar.

La dona lamenta que se l’hagi informat amb antelació de la “terrible” situació amb què es trobaria i recalca que el suplici ja fa deu dies que dura (punxeu a la imatge de dalt per sentir-lo).

La turista té tota la raó. No pot ser que marxis de vacances i, en arribar al teu destí, et trobis amb obres. Un dia i un altre. Sobretot en una ciutat turística; és a dir, que viu del turisme.

Amb tot, la dona encara ha tingut sort. Imagina’t que estigués allotjada a algun hotel de la zona de l’avinguda de Carles Buïgas. A banda del soroll nocturn per les borratxeres cal afegir el de la segona fase de les obres de remodelació del carrer. 

Ja no és només el soroll dels operaris; és també el soroll constant dels autocars i vehicles en passar. Unes obres que han començat tot just ara, quan els turistes començaven a venir.

No, no m’estranya que a Salou vingui el turisme que ve i que l’autoproclamat president del Patronat de Turisme sigui qui és.

La Caixa no vol renovar els contractes dels pisos de lloguer d’Emprius

 


Els ocupants d’una vuitantena de pisos del carrer Frederica Montseny de Salou seran desnonats si no compren l’habitatge perquè el propietari, La Caixa, es nega a renovar-los el lloguer. Aquests pisos de protecció oficial van ser repartits per sorteig fa deu anys a famílies en situació vulnerable. Ara, els veïns denuncien que han perdut l’opció de renovació de contracte que els van oferir a l’hora d’entrar-hi a viure i que l’única alternativa que els hi ofereixen és exercir l’opció de compra.

Actualment, 34 dels 80 pisos de l’edifici es troben desocupats a l’espera d’un comprador. Les persones que encara hi queden miren de buscar solucions a contrarellotge, mentre que n’hi ha d’altres que han decidit quedar-s’hi a viure sense contracte, a l’espera d’un possible desnonament.

A més, les zones comunes d’aquests habitatges es troben en molt mal estat, i des que el propietari va anunciar la seva decisió de no renovar els contractes no s’hi fan tasques de manteniment. 

El Sindicat de Llogateres i Llogaters denuncia que es tracta d’una estratègia per pressionar i fer marxar als residents. Aquest col·lectiu ha demanat ajuda a l’Ajuntament per poder afrontar el problema, i el següent pas és presentar una denúncia col·lectiva entre les promocions afectades. (Font: Canal Reus TV).

Salou acollirà un acte de jura de bandera per a civils

 


El proper 26 de juny, Salou celebrarà un acte de jura de bandera per a civils en què, els qui ho desitgin, podran besar la insígnia pàtria.

Aquest compromís públic de fidelitat a Espanya es durà a terme a la plaça de les comunitats autònomes a dos quarts de deu del matí. Els participants (un màxim de 250) prestaran jurament o promesa de fidelitat a Espanya davant de la bandera nacional.

La cerimònia l’organitza la Comandància Militar de Barcelona i Tarragona, i el Regiment d’Infanteria Barcelona 63. (Font: Ministeri de Defensa).

Cal suposar que aquesta demostració nacionalista de caràcter militar compta amb el suport de l’alcalde, Pere Granados, que cada vegada sembla més afí a Abascal. De fet, és d’Albox.

dimecres, 15 de maig del 2024

Ordenances inventades del Padró Municipal


El cas que relato, i que en el moment més àlgid del meu empipament va estar en la cua de la safata de continguts en un programa de TV3, també l’he enviat a la premsa encara que, lògicament, els mitjans no perdran un client per mi.

Tot està documentat amb còpia de les comunicacions amb l’Ajuntament i la Generalitat. No tinc intencions espúries i se’m coneix per la meva transparència, per tant, soc responsable de què dic i no del que vostè interpreta.

Serveixi el meu cas per a altres persones que desconeixen els seus drets i que, com jo, han estat i seran torejades amb una ordenança incorrecta. Remarco expressament que tot el que dic en aquest text té com a base la informació que m’ha facilitat la Generalitat, govern superior, segons l’única normativa nacional que dicta el Govern d’Espanya i que no fa distincions entre autonomies ni ciutadans.

Cas Padró Municipal Salou 2024 de Carolina Figueras Pijuán.

Em vaig mudar a l’habitatge del qual soc copropietària com el meu germà petit a la fi de gener. M’havien intervingut de cirurgia i anava amb crosses. En iniciar els tràmits per via telemàtica se’m va requerir que el meu germà signés un document autoritzant el meu empadronament. Aquesta exigència em va semblar injusta i absurda, i com no l’entenia ho vaig fer saber al Padró quan m’ho va demanar per correu electrònic. No vaig rebre resposta.

Ja era el mes de març i havent de presentar aquest paperet signat vaig fer una consulta paral·lela a la Generalitat, preguntant els termes legals i jurídics de per què sent una dona de seixanta-dos anys necessitava l’autorització del meu germà per a empadronar-me en la meva pròpia casa on ja residia, i aquesta és la resposta.

FOTO DOCUMENT PERSONAL 1 (Prohibit l’ús fora d’aquest bloc).



FOTO DOCUMENT PERSONAL 2 (Prohibit l’ús fora d’aquest blog).



En la finestreta 8 i 9 i de la OAC, davant la meva insistència i disconformitat per aquest absurd, van respondre que “demanaven aquest requisit perquè podria donar-se el cas que l’altre resident i jo estiguéssim barallats i que era per a evitar problemes”. Això es tradueix en una invenció no gaire legal, per a llevar-se les puces del damunt en el supòsit d’existir disputes entre els residents enemistats del domicili. No és el meu cas —sort, la meva, de tenir un bon germà exemplar— però si estiguéssim desavinguts tenia ple dret a empadronar-me sense la seva autorització.

L’única cosa que haguera necessitat era una inspecció policial. L’Ajuntament no em va facilitar aquesta informació i el Padró em va fer passar tant sí com no per aquesta ordenança. Vaig posar una reclamació de sis pàgines en la OAC dirigida al Padró, Igualtat i Alcaldia. Vaig formular tres preguntes, que tampoc han estat contestades:

- A: Sota quin criteri legal van obligar-me a presentar un document que la Generalitat i l’Estat no estableixen com necessari?

- B: Hauré de fer altres consultes paral·leles a les institucions governamentals superiors en futures gestions de caràcter municipal, per tal de garantir els meus drets com a ciutadana catalana i espanyola?

- C: Si el meu germà no haguera signat l’autorització, l’Ajuntament de Salou haguera denegat l’empadronament?

No obstant això, em van enviar una carta estàndard amb aquell estil tou de paraules que volen semblar correctes però igualment incompetents.

La Direcció General per a la Promoció i Defensa dels Drets Humans del Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat m’advertia que si no es resolia a favor meu podia adreçar-me al síndic de greuges. I encara m’ho penso perquè no es repeteixi.

Estic empadronada, sí, i tant!, després de necessitar la signatura d’un home de la família, com si fos una delinqüent o una dona sense independència o amb les facultats mentals disminuïdes. M’indigna. Especialment quan no soc una desconeguda. He residit molts anys a Salou i he pagat els impostos; he dirigit l’Escola Carol Dansa, on van passar 300 estimades famílies; he creat els xous de més de 30 hotels amb ciutadanes als qui vaig fer professionals i pioneres en tota Tarragona. He estat la primera a portar el nom de Salou amb les meves alumnes a certàmens de dansa no competitius a Barcelona i també a les meves ballarines professionals a RTVE amb ERA Produccions i ARC i amb la prestigiosa Big Band Cotton Club.

Compto amb 20 cartes d’agraïment de Cultura, Esports, Joventut, Lleure i Turisme des de 1994 fins al 2004, quan me’n vaig anar a Turquia per una motivació que omplís les meves inquietuds. Vaig col·laborar sempre gratuïtament amb les meves alumnes i artistes en les Nits Daurades, la carrossa del Patronat de Turisme en el Cos Blanc i el Parc de Nadal. Vaig crear el Festival Dansa-lou amb diverses edicions i vaig col·laborar en La Lliga Contra el Càncer, també durant diversos anys.

No demano tracte de favor ni m’aprofito d’influències. Soc honesta i em sento molt volguda, com jo me’ls estimo, quan em trobo a tantes persones després de vint anys, per l’afecte i simpatia que queden patents. Si algú té alguna cosa en contra meu, segurament és perquè no vaig cedir a propostes i assumptes poc clars, el meu és aixecar la punteta de la catifa i posar en relleu la brutícia que amaga. Això molesta.

Finalment, per tot el que he exposat fent el tràmit fins a aconseguir aquest empadronament i amb raons concretes l’Ajuntament m’ha maltractat com a persona, dona i ciutadana catalana perquè aquesta normativa no és necessària. Ni per a vostès nouvinguts innocents, desitjosos de pertànyer a una comunitat justa, ni per a mi.

Tot plegat ha resultat discriminatori, ineficaç en la informació i gestió. Denota carències importants d’atenció i respecte a l’usuari que, de segur, perjudicarà també altres ciutadans davant de similars circumstàncies. Resta una important credibilitat a la imatge de l’Ajuntament de Salou.

Padró, segons la Generalitat, ha de cenyir-se a la Resolución de 29 de abril de 2020 de la Subsecretaría por la que se publica la resolución de 17 de febrero de 2020 de la Presidencia del Instituto Nacional de Estadística y de la Dirección General de Cooperación Autonómica y Local por la que se dictan instrucciones técnicas a los Ayuntamientos sobre la gestión del Padrón Municipal. No a les seves ordenances més inventades que l’alemany que parlen en els sketchs de José Mota. I això, no és humor. En tot cas, una aixecada de camisa que ha resultat un estrès gratuït acompanyat d’una notable i peculiar diferència entre administracions.

Pensar que vaig portar la meva família de Barcelona l’any 2001 creien que residir aquí era millor!

Hi ha més, molt més de com es tracta a la gent d’aquí. Per avui ja n’hi ha prou.

Queda el meu testimoniatge, i torno al filòsof José Mota: “Que no pasa nada, pero ser, eres”.

O sí que passa? Salou forma part de la meva vida productiva, solidària, activa veïnalment i culturalment, professional i feliç, que més haguera volgut que no haver de viure i explicar aquesta experiència!

Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.

Mario García ja és a casa i amb ganes de ballar-la

 


El regidor del PP Mario García, que el 7 de maig passat va ser atropellat quan es desplaçava amb moto (un accident que li va comportar la fractura de vuit costelles i una clavícula), ja ha abandonat l’hospital i es troba a casa recuperant-se de les ferides greus que va patir, perquè li va anar d’un pèl.

Avui ha publicat una foto seva a les xarxes socials amb el text següent: “Bon dia, amics! Ja a casa. No estic per ballar break dance, però us asseguro que em tindreu donant la tabarra tan aviat com pugui. Moltes gràcies a tothom per les mostres d’afecte que he rebut durant aquests dies!”. (Font: Mario García).

Tot indica que la millora de l’estat de salut de Mario és molt bona i ràpida. Segurament, per la seva condició d’esportista, que sempre hi ajuda. Bé, i perquè a Joan XXIII li han connectat bé els elèctrodes, tal com reconeix ell mateix i es pot veure en aquesta foto.

Pere Aragonès dirigirà un nou hotel a Salou: l’Harakiri

 


La família Aragonès, coneguda per la seva exitosa cadena hotelera, ha anunciat plans per construir-ne un altre a Salou, on ja compta amb cinc establiments (un just al començament del terme de Vila-seca).

L’hotel portarà el nom d’Harakiri i promet animar encara més el panorama turístic local. La novetat és que serà dirigit per Pere Aragonès, el jove membre de la família, que també ha estat expresident de la Generalitat, fins que diumenge es va estimbar. Electoralment, és clar.

Ara, aquesta nova oportunitat laboral li brindarà una via per reinventar-se i contribuir al desenvolupament econòmic de la ciutat, presidida per un altre Pere i del qual millor que no esperi res.

L’hotel s’ubicarà davant del mar, amb vista panoràmica sobre el Mediterrani. Tindrà luxoses habitacions, piscina contra la sequera, restaurants gurmet i accés directe a la platja. A més, s’espera que l’hotel ofereixi activitats a l’aire lliure, com ara senderisme i ciclisme, per atraure els amants de la natura i el clima temperat.

El nom d’Harakiri ha estat escollit després de les eleccions catalanes del 12-M. Aragonès les va avançar amb l’excusa del Hard Rock (en realitat esperava que Puigdemont no tragués bons resultats) i al final qui se l’ha fotut és ell. (Font: Tururut Viola News).

Hard Rock confirma que els polítics van a la seva

 


L’oposició dels Comuns al Hard Rock va ser l’excusa perfecta d’ERC per avançar unes eleccions catalanes que els anirien força bé. Després dels comicis de diumenge passat, i amb la desfeta dels republicans, al nou Parlament s’imposa la majoria favorable al complex vacacional i de joc de Vila-seca i Salou. 

Uns resultats que deixen molt clar allunyaments dels polítics dels ciutadans, ja que una recent enquesta del Gabinet d’Estudis Socials i Opinió Pública assenyala que la meitat dels catalans rebutgen el Hard Rock.

Així, el 52,2% dels catalans estan poc o gens d’acord amb la construcció d’aquest macrocomplex, i només el 16,1% el defensen.

Per electorats, l’oposició al projecte és majoritària en tots els partits excepte entre els votants del PP i de Vox. El rebuig frega el 90% entre els simpatitzants de la CUP i supera el 73% entre els afins a En Comú Podem.

A ERC i Junts el no al complex oscil·la entre el 50% i el 55%. El PSC té el 49% del seu electorat a favor, encara que el 32,5% s’estima més no opinar.

Per províncies, a totes hi ha més opinions contràries que favorables a la construcció del macrocomplex, sent especialment elevat el rebuig a Girona (63,2%). A Tarragona és on es dona més suport al projecte, amb un terç dels enquestats a favor (33,4%), però la meitat hi estan en contra (50,7%). (Font: El Periódico).