L’Ajuntament de Salou ha premiat per la seva gran
qualitat literària i humana un treball de redacció escolar. Atesa la profunditat
del missatge, només a l’abast de ments però que molt assenyades per tan curta edat,
i per petició expressa de la regidoria d’Ensenyament, reproduïm tot seguit
l’extraordinari text, titulat Hi som per pagar (més informació aquí):
Els pares diuen que sempre volen el millor per als fills, que fer de pare és cuidar, educar i estimar els fills. Estar sempre al seu costat. Però el meu pare, a vegades, no hi és. No hi era el dia de la Duana, ni el dia que es van expropiar irregularment unes finques del cap de Salou o el dia que va haver de tancar Villa Enriqueta. Sempre he pensat que el meu pare m’havia fallat. Fins ahir. Ahir, el meu millor amic em va dir que la seva mare s’havia fet mal en una excursió pel barranc de Barenys, però el meu pare va estar amb ells i la va ajudar. I vaig pensar: “Què hauria passat si el meu pare no hagués pogut ajudar la seva mare?”. I de cop ho vaig entendre tot. Vaig entendre que si a vegades el meu pare no hi és, no passa res, perquè com treballa d’alcalde, si no està amb mi, és que està llegint sentències i buscant romanent.
