El passat 27 d’octubre, amb motiu dels actes
commemoratius de la festa de la segregació, la sala Costa Daurada del Centre
Cívic va acollir una conferència organitzada per l’Ajuntament i la Universitat
Rovira i Virgili (URV) sobre l’intent d’independència de Salou de Vila-seca l’any
1936, poc després d’esclatar la guerra civil espanyola. Però el que havia de
ser una xerrada summament profitosa va acabar sent el més semblant a pel·lícula
dels germans Marx. Per començar, l’alcalde, Pere Granados, ni tan sols es va
prendre la molèstia de saber qui eren els convidats, de manera que es va quedar
en blanc a l’hora de presentar la responsable de la URV que tenia a la seva
esquerra. A sobre, va estar més pendent del mòbil que de la conferència, la
qual cosa denota molt mala educació i molt poc interès sobre la història de
Salou, la qual, segons ell, deu començar el 2009, quan va presentar la moció de
censura que el va dur al poder. I, per rematar-ho tot, quan parlava el
vicerector de la URV va sonar un mòbil amb la sintonia de Tarzan. Tot plegat,
patètic. Així ens va Salou.
