En
el ple de dimecres passat, l’alcalde de Salou, Pere Granados, va defensar a
capa i espasa el festival de música electrònica elrow, previst per al pròxim 15
de juliol a l’antiga pedrera del cap de Salou. En una de les interpel·lacions
(concretament la que li va fer Germán Roda, de Ciudadanos), Granados va adoptar
un to paternalista i fins i tot prepotent en respondre: “Vostè desconeix el
nostre municipi. Justament allà hi va haver una lluita, vostè segurament no hi era…”.
Granados es referia a les mobilitzacions dels segregacionistes en defensa dels
límits territorials del nou nat municipi sota l’eslògan de batalla Ni un pam.
Però ho va explicar com si ell hagués estat un dels capdavanters d’aquelles
protestes, l’artífex del moviment. Per als qui coneixen la història de Salou i
la van viure, la declaració de l’alcalde és ofensiva. Perquè qui va estar al
capdavant d’aquelles disputes amb la Generalitat i Vila-seca va ser Esteve
Ferran i els que el vigilaven. Perquè no es refiaven d’algú que pactava una
cosa a Barcelona i explicava el contrari a Salou. Granados ni hi va ser ni
ningú el coneixia. Només començar a adquirir una mica de perfil el 1995, quan
Ferran, veient que era advocat i que sempre quedaria bé tenir algú amb estudis
a la llista, el va col·locar en una regidoria insignificant com la de Cultura.
Perquè en algun lloc l’havia de posar. Més encara: Granados ni tan sols va
signar a favor de la segregació quan es van recollir davant de notari.
L’actitud del nostre alcalde respecte a la segregació, davant la qual es
presenta com una mena de líder espiritual o enviat celestial sense l’advocació
del qual res no s’hauria aconseguit, és típica dels fantasiosos, dels que van
molt perduts en la vida. Dels que volen fer veure el que no és. El Pere podrà
reescriure la seva biografia tants cops com li plagui. I polir-la tant com
desitgi. Però el capítol de la segregació que el deixi en blanc. Perquè no hi té
res a dir.
