Basada
en fets reals (i si no, pregunteu a l’Ajuntament de Salou), Les amistats perilloses explica les
aventures i desventures d’un peculiar trio que es baralla i acaba ventilant els
seus draps bruts. Com per exemple, la sospitosa relació existent entre una de
les protagonistes amb Amsamar. Una pel·lícula molt recomanable per als amants
dels favors.
Nota per als desmemoriats: després de les eleccions municipals del
2011, Pere Granados (CiU) va pactar amb el PP. Pere Granados i Mario García van
acordar, a banda de governar junts, repartir-se l’alcaldia: tres anys per al
Pere i el darrer (ha, ha, ha!) per al Mario. Com era d’esperar (això és com les
històries dels banyuts: ho sap tothom menys qui les porta), el pacte va
començar trontollar a mesura que s’anava acostant la data el traspàs de poders.
Així, un any abans del relleu, el Pere va acusar el Mario de deslleial i el va forçar a deixar l’equip de govern. Amb la qual cosa ja no tenia
l’obligació de passar-li l’alcaldia. Dels quatre regidors del PP, només un es
va quedar amb Granados: Reyes Pino, enemistada amb Mario i disposada a fer el
salt a Ciudadanos (Cs) en les municipals del 2015. Va ser llavors quan li hauria
fet la confidència de la seva relació amb l’empresa propietària dels terrenys
de l’antiga duana, enfrontada judicialment amb l’Ajuntament per una
requalificació urbanística. Reyes està ara a l’oposició amb Cs. I en les
discussions amb Granados de tant en tant salten espurnes. Com en el ple de
dimecres passat, quan José Ángel Susín (Cs) es va voler fer el llest amb
Granados i el tret li va sortir per la culata.
