De
la bruta retòrica de Rafael Hernando, portaveu del grup parlamentari del PP al
Congrés dels Diputats, se n’ha parlat molt. Bàsicament, perquè el seu discurs és impropi d’una democràcia. Perquè menysprea i insulta el rival i perquè es presenta com un rancuniós perdonavides que fa de la brega i la mentida la seva raó
de ser. En resum: que és en la merda que ell mateix genera on es troba millor.
Sembla que uns dels millors deixebles del vil Hernando és Mario García, president del PP de
Salou i portaveu del grup municipal a l’Ajuntament. Ràpidament ha assimilat el fastigós estil del seu cap de files i, com a bon fillastre polític que és, li encanta tacar-ho tot. La setmana passada, els
quatre regidors de la desapareguda CiU van voler justificar el seu vot en contra
de la moció del PP contra el referèndum llegint un poema de mossèn Ramon
Muntanyola, rector de la parròquia de Santa Maria del Mar i figura il·lustre de
les lletres catalanes. Motiu pel qual va ser perseguit i represaliat durant el franquisme.
Diu el poema:
Oh
sí, pàtria estimada
volguda
Catalunya!
La
teva espasa empunya
castiga
al fill rebel
i
ensems treballa i prega.
Tal
volta en futurs segles,
el
teus dies de glòria
-de
permanent memòria-
encara
tornaran.
Nosaltres
no els vam veure,
però
sabem com eren:
“Sortosos
qui ho veieren,
sortosos
qui ho veuran”.
Immediatament,
Mario García va prendre la paraula per replicar: “Ens ha sorprès que en aquest
ple utilitzin mossèn Ramon Muntanyola com a gran defensor de la independència de
Catalunya. M’ha faltat sentir que Cristòfor Colom també era català i que
Cristiano Ronaldo i Messi també ho són. No tregui vostè a una persona del
municipi molt estimada per tots els salouencs per dir que era independentista
perquè això és molt discutible”. La declaració del Mario porta a una ràpida conclusió: no hi ha pallús més gran, ni més mesquí, que aquell que se n’enorgulleix públicament de la ignorància. Mossèn Ramon
Muntanyola, com he dit, va ser un reconegut home de lletres. I
catalanista de debò, tal com bé queda acreditat en la seva exquisida i fervorosa obra.
Aquest intens sentiment patriòtic va comportar que l’infaust cardenal Benjamín de Arriba i
Castro, conegut pels seus perjudicis contra la cultura i la llengua catalanes,
en represàlia, el reclogués nou anys a la casa d’exercicis espirituals de la
Selva del Camp. Fins que el 1960 li va aixecar el càstig nomenant-lo ecònom de
Salou, on, a banda de la seva tasca pastoral, va continuar escrivint en
català i defensant la seva estimadíssima terra. Mossèn Ramon Muntanyola no va
escriure per a tu, Mario. Continua llegint Raza i deixa de macular-lo. Perquè mossèn Ramon Muntanyola mai no serà teu.
