dimarts, 28 de juliol del 2020

Granados demana als turistes britànics que no deixin Salou



L’alcalde de Salou, Pere Granados, va demanar ahir a la Generalitat i al Govern que treballin per establir un corredor segur entre el Regne Unit i l’aeroport de Reus que garanteixi l’arribada de turistes britànics a la zona. Granados ho justifica pel fet que el municipi, la resta de la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre s’estan veient “molt poc afectats” per la Covid-19. Segons l'alcalde, és “injust” que es posi tothom dins del mateix sac” de la quarantena de 14 dies imposada pel Regne Unit a les persones provinents de l’estat espanyol. Per aquest motiu, ha exigit que es consideri Salou una destinació segura, en la línia del que es planteja per a les Balears i les Canàries. Granados ha advertit que només amb el turisme de proximitat “no n’hi ha prou”. “Per mantenir una infraestructura hotelera tan potent com la de Salou cal que vingui gent de fora”, ha insistit l’alcalde. (Font: ACN). La petició del mandatari, com a ell li agrada que el considerin, és de cara a la galeria: el Regne Unit ja ha desaconsellat viatjar també a les Canàries i a les Balears. Granados tampoc vol entendre que la crisi econòmica no només es pateix aquí: amb les restriccions per a viatjar la Gran Bretanya intenta que els diners que es gasten els seus compatriotes en altres països els deixin allà, que prou falta els fan, també. El problema de Salou és que depèn únicament del turisme. Més enllà d’aquest monocultiu no hi ha res. En situacions així qui hauria de respondre és l’estat amb ajudes a treballadors i empreses. Però en un país on els polítics viuen de gorra (Granados mateix, sense anar més lluny, cobra dos sous: el de l’Ajuntament i el de la Diputació) i on fins i tot el cap d’estat és considerat un lladre, és lògic que estiguem en situació de fallida i no hi hagi diners per atendre els altres. Per aquest motiu quan anem a Europa a demanar caritat ens posen tants entrebancs, farts dels dropos espanyols. La petició de Granados és un altre numeret condemnat per endavant al fracàs. Mentrestant, això sí, aconsegueix que se segueixi parlant d’ell.