El passat 1 de setembre, amb motiu dels actes commemoratius de la conquesta de Mallorca el 1229 per part del rei Jaume I, el professor i historiador Jaume Borràs i Galceran va impartir una conferència a la biblioteca municipal sobre la figura del monarca catalanoaragonès (sí, aleshores els manyos també venien a tocar-nos els bolets a Salou).
Immediatament, el servei de propaganda de l’Ajuntament va difondre les fotografies de rigor, amb un clar protagonista. Si un psicòleg (o un psiquiatre, tant me fa) hi donés un ràpid cop d’ull, immediatament apareixerien conceptes com la síndrome de l’emperador (o de l’infant rei), narcisisme, egolatria, arrogància, divisme i falta d’empatia, entre altres conductes dignes d’estudi.
La gent corrent, en canvi, estic segur que fora més directa i contundent en el diagnòstic: “Aquest paio és un maleducat”. I hi tindrien raó, perquè la conferència era per tothom. Què li costava a l’inefable fer un pas al costat i deixar el protagonisme als qui va prometre servir?
