Nou capítol
de la manca de personal al sector de l’hostaleria. “Estem buscant treballadors
desesperadament”, reconeix Javier Escribano, president de l’Associació
d’Hostaleria de Tarragona. Amb la temporada alta a la cantonada, la figura del
cambrer i, en especial, el més qualificat, s’ha convertit en una peça molt
cobejada. “La dificultat per trobar empleats és real i existeix. És
complicadíssim aconseguir personal qualificat i que tingui un mínim de
serietat”, afegeix Escribano.
Manca,
doncs, mà d’obra, amb queixes generalitzades al sector. “Costa trobar gent amb
ganes de treballar, motivada i a qui li pugui agradar això. Patim», reconeix
Carlos Badia, propietari del restaurant La Pepita, a la plaça Verdaguer de
Tarragona, i de dos negocis més.
Badia, que
prepara l’obertura d’un quart establiment, detecta una marxa d’empleats cap a
altres sectors arran de la pandèmia. “Hi ha hagut un cert transvasament. Ara
que torna a anar bé la construcció, molts empleats de l’hostaleria hi han
anat”, explica. Amb la covid s’han perdut 1.000 treballadors.
Els cambrers
són el segon perfil més contractat a la demarcació, darrere dels peons de la
indústria manufacturera. El Ministeri de Treball ha apel·lat a les pujades de
salaris com a solució davant l’escassetat de treballadors. Però el sector en
discrepa. “Les condicions laborals no són dolentes. El sou mínim per a un
ajudant de cuina és de 1.290 euros nets. No és un salari desorbitat, però és
digne per a una persona que no necessita especial preparació o experiència”,
afegeix Escribano.
Un empresari
tarragoní de la restauració també té dificultats per trobar reforços de cara a
l’estiu. “M’han arribat diverses ofertes, però al final prefereixo no posar-hi
ningú i aprofitaré perquè treballi la meva filla”, explica aquest empresari,
que s’empipa quan es parla de les condicions laborals: “Això que es paga pocs
diners i que som uns explotadors és una farsa. Els meus empleats cobren entre
1.600 i 1.700 euros bruts i hi treballen vuit hores”.
Diverses
veus coincideixen en aquest diagnòstic. “Hi ha molt poca serietat i formalitat.
Tanques moltes entrevistes i la gent ni tan sols hi apareix. Venen a treballar
un dia i al següent ja no, i et quedes sense poder contactar amb ells. La gent
no vol treballar caps de setmana ni a la nit, i els horaris no són tan
dolents”, comenta Escribano.
No opinen el
mateix els sindicats. “D’entrada, els problemes venen perquè hi ha hagut una
mala praxi en una part dels empresaris, amb contractes curts que s’allargaven
més del que tocava, o també amb pràctiques com pagar una part en negre, de
manera que el treballador no sabia mai quan sortia i la jornada s’allargava”,
indica Joan Llort, secretari general d’UGT a Tarragona.
Llort
confirma que “amb la pandèmia molta gent ha buscat alternatives”. “El conveni
d’hostaleria està caigut des del 2019. També es fa molta formació de cuiners o
cambrers, però molts no es contracten, potser perquè les condicions no els
satisfan o perquè ofereixen un contracte d’un o dos mesos. Una altra qüestió és
que és importantíssim controlar la jornada, fitxar per entrar i sortir. I
segueix havent-hi empreses que falsifiquen. La conciliació és molt difícil. Si
es fan bé les coses, no hi ha problemes per trobar personal”.
Nieves Marcos, responsable d’hostaleria de CC. OO. Tarragona, és contundent: “Em va trucar un noi que en un restaurant de Salou li havien fet contracte de jornada parcial, 20 hores a la setmana. N’estava fent 35 i no li pagaven les extres. Va protestar i el van acabar fent fora”. Marcos, que és cambrera en un menjador d’un hotel de Salou, creu que “l’hostaleria és un sector gairebé sense futur, amb poc atractiu per una sèrie de motius”. Posa l’exemple de “treballadors que fa 20 anys que tenen categories d’ajudant sense plus de nocturnitat” o “unes càrregues laborals molt grans i molta pressió”. “Quin futur hi ha en un àmbit on surts a la dotze de la nit i has de tornar l’endemà a les vuit del matí?”, es pregunta. La responsable de CC. OO. admet que “el conveni no és dolent, però hi ha molt pocs establiments que l’apliquin”. I acaba: “Hi ha hotels i restaurants falsificant registres horaris i els empleats els signen per por de l’acomiadament”. (Font: Diari de Tarragona).
