Quan el 17 de juny passat es va constituir el nou Ajuntament de Salou després de les municipals del 28 de juny, es va constatar, per a sorpresa general, que Sonia García, número 4 de la llista d’ERC, havia renunciat a la seva acta de regidora en favor del número cinc de la llista, Marçal Curto.
Esquerra confiava a treure cinc regidors, de manera que Curto, que va entrar a l’Ajuntament el 2003, és a dir, fa vint anys, continuaria conservant el lloc. Tot i això, els resultats no van coincidir amb els pronòstics i ara, perquè Curto pogués conservar la cadira, calia arreglar l’imprevist.
La solució
passava perquè Sonia García renunciés al càrrec i li cedís el lloc a Curto. ERC
no va donar mai explicacions públiques de per què va plegar la Sonia.
Doncs
bé, fonts coneixedores del cas han revelat que va ser Curto qui va ordir la
renúncia de Sonia. Li va prometre que ERC no pactaria de cap manera amb Pere
Granados (PSC), guanyador dels comicis però amb majoria simple, i Sonia, que ja
havia estat regidora amb el govern d’Antoni Banyeres (PSC), va acceptar fer un
pas enrere. El mateix Curto la va acompanyar davant el secretari perquè oficialitzés la seva immolació, donant-li
donés pas a ell.
Un cop apartada la seva companya de partit, i segons aquestes mateixes fonts, Curto va contactar amb Granados, que no tenia cap esperança de pactar amb Esquerra després dels virulents atacs contra ell per part del candidat republicà, Sebastià Domínguez, i es va oferir com a soci de govern. És a dir, Curto feia justament el contrari del que li havia dit a Sonia.
Amb aquest oferiment, a Granados se li van obrir les portes del cel. Necessitava tres regidors per a la majoria absoluta, i el PP, que els tenia, el collava molt. Per la seva banda, Ara Pacte Local (Marc Montagut) només en tenia dos, de manera que n’hi faltava un.
Amb els quatre d’ERC a Granados fins i tot li’n
sobrava un per governar sense problemes. Curto va comptar a més amb la
complicitat de Domínguez i per justificar l’engany a Sonia van dir que el pacte
amb Granados venia imposat de la regional del partit, cosa que és falsa. La
mateixa versió que es va explicar a la militància per entrar al govern.
Una maniobra pèrfida la del Marçal (i de retruc Domínguez) que ni Granados, un habitual del joc brut, hauria superat.
