Són força coneguts (i generen vergonya aliena) els estirabots de l’expresident espanyol Mariano Rajoy. Ja sigui “Es el vecino el que elige al alcalde, y es el alcalde el que quiere que sean los vecinos el alcalde”. O “España es una gran nación y los españoles muy españoles y mucho españoles”.
Però el seu fillastre polític
Alberto Núñez Feijóo tampoc no es queda curt: “He llegado a Cádiz, tengo la
pupila dilatada sin necesidad de ir al oftalmólogo. Tienen una luz
impresionante. Enhorabuena por la luz gaditana”, quan les pupil·les es
contrauen, no es dilaten. O quan situa l'obra de George Orwel el 1984, malgrat
que l’escriptor britànic va escriure 1984 (el títol del llibre) el 1949.
Sense oblidar “Todos los españoles somos catalanes con independencia de donde
vivamos. Igual que los catalanes son gallegos y andaluces vivan donde vivan”;
la llista de bajanades fora interminable.
Doncs
bé, ahir Feijóo hi va tornar. Aquesta vegada fent un míting al parc President
Lluís Companys de Salou. Companys va ser president de la Generalitat
republicana afusellat pel dictador Francisco Franco, i el seu ideari polític és
als antípodes del de Feijóo (no oblidem que el fundador del PP, Manuel Fraga,
va ser ministre de Franco). I Feijóo, com el seu antecessor, vol esborrar el
catalanisme del mapa.
La
decisió del PP de celebrar un míting al Parc Lluís Companys no va ser, per
tant, gaire encertada. Millor els hauria anat el Club Nàutic. Per si apareixia
Marcial Dorado.
