Recordeu de la Ventafocs? Aquella jove amable i bondadosa que vivia amb la seva
madrastra i les seves dues envejoses germanastres, que la tractaven amb
crueltat i l’obligaven a fer totes les feines de la llar? Aquella que un dia
s’escapa d’amagat a un ball de la reialesa (d’estranquis perquè la seva
dolentota mare li prohibeix anar-hi)? I que gràcies a unes sabates de vidre que
li regala la seva fada protectora esdevé la noia més espaterrant de la nit i
conquereix el cor del príncep, que se n’enamora perdudament? I de les seves
peripècies en la fugida amb la carrossa (ha de tornar a casa abans de la
mitjanit), moment en què perd una de les sabates de vidre?
Bé,
doncs per fi la sabata màgica ha aparegut. I no només una, sinó el parell. Sí,
ha aparegut en un dels abocadors de brossa públics del carrer Barcelona.
Juntament amb altres utensilis embolcallats de porqueria.
El
príncep per fi podrà sortir de la residència (on està reclòs a causa de la seva
avançada edat; ves, com passen els anys!), muntarà el seu penco i recuperarà la
seva estimada per la qual es desvivia, que segur que li dirà el sí.
Moltes
gràcies, alcalde Pere Granados, per fer realitat el somni del príncep. Moltes
gràcies, Pere, per reescriure la història d’aquesta sabata perduda, que només
podia aparèixer a Salou entre tanta merda que ens envaeix.
