He
llegit que la primera dada escrita de Salou prové d’Ōra Marítima, de l’escriptor romà Aviè (s. IV), basada en un text
grec escrit entre el 530 i el 500 aC.
La
meva història d’amor amb Salou —Serrat em va copiar aquesta expressió perquè jo
ho vaig escriure en el ‘Salou Setmana’ abans que ell ho digués— no hagués
existit sense el tren. Sincerament, després d’anys de gires d’autocar o com
cantés Miguel Ríos, “Vivo en la carretera”, no hagués estat possible per aquest
mitjà una vida tan satisfactòria, productiva i emotiva amb molts de vosaltres.
Però
ah, el tren…! Idealitzat en la infància de camí cap a Cambrils a passar
vacances de pobres, però honrats i feliços treballadors en les cases
familiars... la meva evasió preferida. El tren va fer possible que la vostra Carol s’acostumés a aquests
capvespres espectaculars de setembre i desitgés instal·lar-se aquí el 1993.
Ahir
vaig passar pel carrer Barcelona i a l’altura de la via, hi ha un gran cartell
d’Adif, Renfe o com s’anomeni, on s’esmenten les obres de desmantellament
d’aquesta línia... i es llegeix com a fi de trajecte PortAventura. Perdoni?
L’estació
estava situada en el centre de Salou quan aquí ni se somiava amb aquest
manifest vassallatge al parc.
Que
s’aixequi de la seva tomba Jaume I el Conqueridor (de dones també), i no tan
valent, segons la divulgadora històrica Nieves Concostrina en el pòdcast de 7
de setembre de 2021 Acontece que no es
poco, a la SER, qui relata per a xerinola general el fallit intent de la
vuitena croada quan el quatre de setembre de 1269, el rei més guapo va embarcar
rumb a Aigües Mortes i, en lloc de continuar navegant per a matar pel nom de
Déu i recuperar una Terra Santa que mai va ser nostra, va demanar un cavall per
a tornar-se a casa seva, perdó, castell.
Posem
per cas que uns afanyats historiadors i arqueòlegs es muntin en el DeLorean en
una hipotètica però real seqüela de Regreso
al Futuro.
Res
de Salauris! Portus Aventura, terra de ferotges catalans, serà l’únic que
podran esbrinar d’aquell atrotinat i mig ensorrat cartell dels constructors de
vies de trens. Un Eix Cívic assolat per la pujada del nivell del mar, sense
catenària de tramvia, però amb les estranyes i llunyanes restes d’una torre de
ferralla on encara es pot llegir Ferrari.
I
aquí, com deia el meu amic Javier de Campos, que en pau reposi: “La història
mentirà com sempre”.
Té
trons la cosa, que fins i tot Salou s’ha esborrat del mapa geogràfic i
d’infraestructures de primera necessitat, per benefici d’un parc d’atraccions.
Solament
ens faltaria per arrodonir aquesta incorrecció nacional, l’actor Charlton
Heston, ficant el genoll a terra com a El
planeta dels simis, i cridant: “Déu els maleeixi a tots a l’infern!”,
davant l’estàtua semi destruïda del senyor McDonald’s, tal com van respondre
uns nens al seu avi quan els hi va preguntar si sabien qui era el senyor que
presideix el passeig que porta el nom de tan il·lustre personatge...
Quina
puntada històrica!
Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.
