Davant
les veus contràries a la venda de llibres en Amazon i per no anar gaire lluny,
vull comparar el sector literari amb la venda de pa fora del forn. Faig una
defensa basada en la pròpia experiència. Això no vol dir que estigui en contra
dels llibreters ni les editorials.
El
cas és que abans de decidir-me per l’autopublicació, a la primera vaig tenir
l’oportunitat que una editorial s’interessés per aquest llegat personal i
professional, però no vaig voler esperar els terminis necessaris.
Amazon
dona l’oportunitat a l’autor d’autopublicar-se sense necessitat d’invertir
diners i emmagatzemar estoc. Això és important si no vols anticipar diners, ni
estar pendent de l’autovenda.
Cada
llibre d’Amazon s’imprimeix sota demanda per cada compra, en impremtes locals
de tota Europa que donen ocupació. Amazon no és una editorial, no usurpa aquest
ofici i haig de recordar que grans autors i els seus editors venen allí igual
que en altres llocs que no són llibreries, com els aeroports, estacions de
tren, cafeteries i benzineres.
Ajuda
els petits autors a fer l’enorme tasca d’autopublicar-se sense dependre de
ningú, perquè no tots tenim tota la vida per anar picant a porta freda, deixant
un manuscrit. Et dona un ISBN, totes les eines per escollir el format amb
plantilles, poder maquetar, tipus i preus d’impressió i els extractes econòmics
rigorosament legals.
Conserves
tots els drets i sempre controles la teva obra.
Amazon
guanya menys amb tu que qualsevol editorial, o a l’inrevés, tu guanyes més que
en mans d’un altre.
Hi
ha llibreries que han comprat el meu llibre i l’han revenut sense donar-me ni
un sol cèntim de benefici afegit. Encara més, es pot trobar al doble del preu
que jo he posat a Amazon.
Ara
estic en el número 34 a la secció de Broadway i musicals per davant de In the Heights i Tennessee Williams.
Tenint en compte que el meu llibre és una autobiografia amb el corresponent
crèdit documentat pel pas de totes les persones, les feines, els teatres i
gires que he conegut en l’experiència artística, bàsicament com a ballarina
anònima, i no és un recull de cançons de Sondheim ni l’obra de Lin-Manuel
Miranda, em dono per satisfeta.
He
estat número u en vendes i en diferents etapes. El que m’importa és a qui i no a quants arriba i ho valora.
Com
era allò de plantar un fill, escriure un arbre i tenir un llibre?
Doncs
el meu missatge és: si sou escriptors compulsius, també podeu ser autoeditors
exitosos. Ànim!
Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.
