El
Tribunal Suprem ha dictat una sentència en què es reconeix el dret de la
localitat costanera de Salou a constituir-se en municipi independent i
segregar-se de Vila-seca, segons van confirmar ahir fonts jurídiques. La
resolució, que encara no ha estat notificada oficialment a la Generalitat,
significa el final d’una llarga batalla legal iniciada per l’anomenada
Associació de Ciutadans pro Segregació de Salou, una entitat que reuneix
principalment hotelers i comerciants d’aquesta localitat i que en van plantejar
la petició l’abril de 1981.
Bona part dels veïns de Salou, sobretot els partidaris de la segregació d’aquest nucli, fins ara dependent de l’Ajuntament de Vila-seca, van mostrar ahir la seva alegria pels carrers davant la notícia. La sentència del Suprem significarà el replantejament de la segregació. Tot i que al principi la Generalitat no es va oposar a la segregació, aquesta va ser denegada de manera explícita pel Consell Executiu de la Generalitat en un decret del 25 de setembre de 1986.
Les entitats pro segregacionistes van presentar un recurs
contenciós administratiu davant l’Audiència de Barcelona contra aquesta
resolució. L’octubre del 1987, els tribunals van dictaminar en contra de la
segregació. Tot just uns mesos després, el 26 de març de 1988, l’Audiència va
dictar una sentència a favor que l’Ampolla se segregués del municipi del
Perelló, pràcticament amb els mateixos arguments utilitzats al seu dia per rebutjar
que Salou es constituís en nou municipi. Tots dos casos van acabar al Suprem.
Convocar
un referèndum
El
conflicte de Salou, el primer a resoldre’s, ha donat la raó a les tesis
segregacionistes, cosa que fa pensar que l’Alt Tribunal també confirmi la segregació
del Perelló. Francesc Germà, portaveu de les associacions segregacionistes de
Salou, defensades pel lletrat Antonio Gallego, va declarar ahir que “ara, el
necessari és convocar un referèndum perquè els veïns corroborin la seva
voluntat de segregar-se i començar a treballar perquè Salou es pugui separar
finalment de Vila-seca”. Per a Germà, la independència municipal de Salou és
“un acte de justícia. Salou és una vaca molt gran que tothom vol munyir, però
només la gent que hi viu aquí té dret a fer-ho”.
La
possibilitat oberta pel Suprem suscita grans interrogants respecte al futur
politicoeconòmic del probable nou municipi. Un dels factors a tenir en compte
és la futura ubicació del centre recreatiu turístic que el hòlding nord-americà
Anheuser-Busch construirà a la zona. Després de la resolució, el parc lúdic
podria quedar emplaçat en dos termes municipals diferents, i no en un de sol,
per la qual cosa hauria de pagar dues taxes municipals.
Un
dels arguments esgrimits pels partidaris de la segregació han estat les
diferències socials i econòmiques entre les dues localitats. Salou és un nucli
bàsicament turístic on molts veïns són empresaris amb un alt poder adquisitiu.
Vila-seca és un poble interior amb una economia basada en l’agricultura fins a
l’arribada de la indústria petroquímica, que va donar feina a gran part de la
població.
Salou
és considerada la capital de la Costa Daurada i alberga, durant els mesos
d'estiu, uns 200.000 turistes, amb el factor econòmic que això comporta.
L’actual alcalde de Vila-seca i Salou, Joan Maria Pujals, no es va poder
localitzar ahir, igual que els seus regidors.
Divisió
i progrés
Pujals,
que també és president de la Diputació de Tarragona, s’havia manifestat
repetides vegades els darrers anys en contra de la segregació. Joan Maria
Pujals considerava que “tot allò que sigui dividir és contrari al progrés”.
L’alcalde havia coquetejat, als inicis de la seva carrera política, amb el
moviment segregacionista, tot i que finalment s’havia confirmat a la seva
postura contrària.
L’única força política de l’Ajuntament de Vila-seca i Salou que ha mostrat obertament la seva simpatia pel moviment segregacionista ha estat el Partit Popular, que va aconseguir un regidor, Artur Mariné, que es va presentar com a independent. Fa uns mesos, el comitè local del PP va desautoritzar Mariné com a regidor del seu partit. (Font: La Vanguardia).
