Poques
persones he conegut en la vida amb tanta capacitat de compromís cap al benestar
dels altres, com Maria Lourdes Pau Costa, qui fou delegada de La Lliga contra
el Càncer Comarques de Tarragona a Salou. La vaig conèixer el 1995, preparant
una gala magnífica, digna de Madrid o Barcelona. Estàvem a la seva botiga Slot,
i ella atenia centenars de trucades, del seu propi pagament. Revisava
encàrrecs, ultimava detalls de programes i regals dels espònsors, tenint-ho tot
a punt per a les que han estat les millors demostracions de solidaritat cap a
allò que ella anomenava, en el seu discurs, “la batalla contra aquesta
malaltia” que afecta gairebé totes les famílies d’una manera o altra.
Envoltada
de les seves companyes i amigues del comerç de Salou, amb un poder de
convocatòria excel·lent va establir esdeveniments anuals, comptant amb primeres
figures de l’espectacle i alguns artistes locals. Vaig tenir l’honor de
col·laborar-hi durant diverses edicions, amb el que millor sé fer, amb els meus
ballarins professionals i amb alumnes de Salou, i molts companys artistes que
van acudir a aquesta cita anual, des del Galas fins a la també desapareguda
Pacha.
La
vida ens ha portat per camins distints, però trobar-la recentment al costat de
María Luisa Molinero, exdirectora de la publicació El Faro de Salou, una altra
dona lluitadora i compromesa, va ser un moment que ens va permetre comprovar
que l’afecte continua intacte, sense deteriorar-se amb la distància ni el
temps. Maria Lourdes, va dotar a cada esdeveniment d’una elegància inusual, un
reflex clar de la seva personalitat. Només ella podia portar a Salou Egidio
Ghezzi, director d’Estudio Buque, de les passarel·les de Cibeles i Gaudí,
grandíssim creatiu i comunicador de bellesa de les principals firmes de moda
internacional.
A
més de bona voluntat, ajudar els altres en el pesar comú es pot i s’ha de fer
amb aquesta tremenda compassió, però sense perdre l’alegria, des de la llum més
potent de qui està agraït a la vida i retorna alguna cosa del seu èxit als
altres. D’això, els artistes en saben molt, i sempre són els primers a sumar-se
a les bones causes.
Vagi
per a ella el reconeixement que mereix i que, com passa amb tants ciutadans,
queda desapercebut quan es repassen els comptes de l’enorme valor humà o
provoca suspicàcies sobre l’interès dels seus actes i el calibre de la seva
honestedat.
Maria
Lourdes i les seves col·laboradores tenen tot el meu respecte i l’afecte per
haver compartit moments de molta feina en unió, en els temps del doctor Carcolé
Vidal al capdavant de La Lliga, amb les donacions fetes a Oncologia de Sant
Joan de Reus. Salou sempre s’hi va bolcar en aquells esdeveniments. La
categoria és indiscutible. Qui no ha conegut aquestes gales dels anys 90 tampoc
coneix l’altura moral de les dones més abnegades de Salou, que, en lloc de
figurar com un polític, només treballaven pels altres com mai més he vist.
Estic orgullosa d’haver-les conegut i de poder-ho explicar.
Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.
