Ahir,
al club de la comèdia de l’Ajuntament de Salou, tot eren corredisses. Que si un
minut de silenci abans del ple. Que si un altre minut de silenci a dos quarts
de tres de la tarda, on, per l’hora que era, gairebé no hi va anar ningú. Que si
la suspensió de les festes del Salouween i la castanyada. Que si un equip de
policies locals es desplaçarà a la zona afectada per les inundacions per
portar menjar i ajudar en els treballats de rescat. Que sí, que solidaritat a
dojo, perquè tocava fer la foto després del ridícul del dia anterior, quan tot
eren flors i violes, coets, cercavila i paella popular per la segregació, malgrat que
ja se sabia l’abast de la tragèdia i que molts ajuntaments havien suspès actes
en senyal de dol.
Se n’han adonat tard i no van saber estar al seu lloc. I ara, per tapar-ho, vinga: els més solidaris del món, que es sàpiga que som els millors i que plorem més que ningú. Sí, s’ha actuat, però quan ja tothom havia fet el que aquí es va trigar tant a fer, perquè abans venia la festa.
