El setembre de 1988 Modesto Ferrer Monzón començava a treballar a l’Ajuntament de Vila-seca com a dinamitzador cultural. “En aquella època érem poques persones i feia una mica de tot: des de protocol fins a ensenyament, passant per esports, festes, cultura i tradicions”, explica el Modesto.
Després de més de trenta-cinc anys treballant en aquest lloc, el Modesto es va jubilar el passat mes de novembre. En aquestes tres dècades llargues, aquest saragossà empadronat a Salou n’ha vist de tots colors. Començant per la remodelació del mateix Ajuntament: “Quan es va inaugurar, jo era una de les persones encarregades d’ensenyar les noves dependències a tots els ciutadans que van voler venir a veure l’edifici”.
Amb els anys, la seva feina a l’Ajuntament també es va anar acotant i definint. “Fins al 2004 vaig estar treballant aquí mateix. Després, vaig passar a treballar a la seu del Patronat de Turisme, on m’encarregava de dinamitzar activitats turístiques, culturals, etc.”.
En tots aquests anys, el Modesto també ha pogut ser testimoni de l’evolució de qüestions que conformen la identitat del municipi, com ara la Festa Major. “Quan jo vaig començar, la festa anava a càrrec de les entitats, fora d’alguns casos concrets, com les curses de cavalls. Hi havia Las Vegas i El Fènix, que organitzaven els balls, o l’Ateneu i el Centre Catòlic, que feien més activitats relacionades amb el teatre”, recorda. “Però va arribar un moment que el poble va créixer molt, i la gent ja no formava part de les entitats i calia fer que la festa també fos per a la resta del poble. Llavors es va crear una comissió de festes, on hi havia representants de les entitats, de les associacions de veïns i d’algunes entitats esportives, i entre tots s’organitzava la Festa Major, fins que al final va anar quedant tot en mans de l’Ajuntament”.
Fent memòria, el Modesto també recorda com es va transformar la festa de les carretel·les: “Es feien per Sant Antoni i no deixaven de ser uns Tres Tombs. S’adornaven i sortien tirades per animals. Però quan la societat es va motoritzar, es va perdre una mica aquell caràcter i es va acabar reconvertint en el que és ara”.
Els millors records
D’entre els projectes que li han deixat una petja més profunda en Modesto en destaca dos per damunt de tot. El primer és l’homenatge a Carles Barral que es va fer la primavera del 91. “Jo era responsable de protocol i va venir gent del món de la literatura, que és un sector que a mi m’agrada molt”. El segon va ser la gran festa que es va celebrar a la Pineda aquell mateix any, quan feia poc de la segregació de Salou.
“L’alcalde de llavors, Joan Maria Pujals, va dir que volia fer alguna cosa que fes venir gent de tot arreu. Es va aconseguir: hi van arribar a passar més de 10.000 persones. Vam fer un espectacle en què persones dins d’unes boles gegants sortien de l’aigua per arribar a la platja. Focs d’artifici, xiringuitos, balls…”.
Tot això, recorda el Modesto, “sense telèfons mòbils, i corrent ara cap aquí, ara cap allà…”. Va ser, afirma, “tan bèstia, que quan va haver passat me’n vaig anar uns dies al Montseny i que no em molestés ningú!”.
En tots aquests anys el Modesto també ha tingut temps de fer grans amics entre els veïns del municipi i també dins l’Ajuntament mateix. Ara, admet, es dedica a passejar, a escriure i a quedar de tant en tant amb algun d’ells.
La Capa d’Or
La Comissió de Carnaval de Vila-seca va voler homenatjar Modesto Ferrer concedint-li la Capa d’Or de les Festes 2025. “Els estic molt agraït, perquè són una gent maquíssima”, assegura el Modesto. Ell els coneix bé perquè, tal com apunta, “he tingut molta relació amb ells”. Sobretot, perquè, tot i admetre que “el Carnaval sempre m’ha fet patir molt, perquè mobilitza molta gent, moltes colles, i cadascuna és de sa mare i de son pare”, quan es va formar l’Associació de Carnaval tot això van passar a gestionar-ho ells.
Així i tot, encara els havia assessorat i ajudat sempre que li ho havien demanat. El dia que li van fer el reconeixement, explica, hi va anar mig enganyat per la dona: “Quan els vaig començar a escoltar, de seguida em vaig adonar que el que deien anava per mi”, admet somrient i agraït pel reconeixement de tants anys de feina. (Font: Cristina Serret, Més Vila-seca).
